Xavier Bosch, en una entrevista de pas

Xavier Bosch és un dels escriptors catalans més populars en l’actualitat. En el darrer Sant Jordi, el seu llibre La dona de la seva vida va encapçalar el rànquing dels llibres més venuts. Fa poques setmanes, va visitar la nova biblioteca de Corró d’Avall i allà vam poder conèixer-lo una mica més de prop.

Has vingut per participar en una trobada amb els lectors. Què t’aporten aquesta mena d’actes?

M’aporten contacte directe amb les lectores. No té preu comentar una història, a la que  li has dedicat dos anys, amb gent que ha fet confiança a la vida dels protagonistes i els ve de gust comentar-la amb tu. És, segurament, el vessant més plaent per a un escriptor.

Fa poc has presentat La dona de la seva vida. De què va?

M’agrada fer sinopsis de deu paraules. Tres germans descobreixen, en la maduresa, el seu veritable passat.

Al llibre denuncies la problemàtica dels nadons robats, oi?

El germà gran de la família protagonista està rodant un documental sobre els casos de nadons robats a Catalunya i Espanya. El cas afecta -diuen- unes 300.000 famílies entre 1949 i 1999. I, en canvi, la justícia espanyola ha arxivat totes les denúncies sistemàticament. Per tant, la novel·la sorgeix d’una doble guspira: l’amor fraternal i les ganes de fer un homenatge als germans i, també, de la ràbia i la indignació per tants casos no resolts de nadons robats a casa nostra.

La família també hi té un paper fonamental…

Cada casa és un món però, en principi, sort en tenim de la família. És clar que no tot són flors i violes, però m’agrada aquell proverbi hindú que diu: “Ajuda la barca del teu germà i la teva pròpia barca arribarà a la riba”. Doncs això. Com més contra les cordes estan els germans de la novel·la, més s’ajuden.

En els teus llibres els periodistes hi tenen un paper cabdal. Quina hauria de ser la funció del periodisme a la nostra societat?

El periodisme només té una funció: és el compromís social per explicar la realitat als seus conciutadans. Quan no ho fa, està fallant a la societat. El protagonista de “La dona de la seva vida” és, en aquest sentit, un Robin Hood, un valent, fins que les amenaces fan que trontolli tot i comença a tenir dubtes. El debat ètic de tantes vegades dut, aquí, a les últimes conseqüències.

Ets un dels autors catalans més venuts. Quina és la clau de l’èxit?

No ho sé gaire. Suposo que la clau és que els agradi l’última novel·la teva que han llegit. Si els agrada, compraran la següent. Per sort, estic dins d’aquesta espiral de confiança de tantíssims lectors que busquen les meves històries. Jo escric els llibres que a mi m’agradaria llegir. Sembla que els gustos, doncs, són coincidents amb els de moltíssima gent. I que duri…

En quina situació es troba la literatura catalana en l’actualitat?

La nostra literatura és de primer nivell mundial. Som un país petit, amb una comunitat d’onze milions de parlants però pel que fa al nivell literari i de prestigi al món no tenim res a envejar a cap gran potència. Això sí, potser per fer un gran cop de reconeixement mundial, convindria que una escriptora o un autor nostre publiqués un best-seller d’aquells que deixen curt el Harry Potter o El nom de la rosa. És a dir, tenim una literatura top, però ens cal un millor màrqueting, un més gran desvergonyiment i una aposta de país per col·locar a nivell global una novel·la, una pel·lícula o una cançó.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *