Categoria: Foto-denúncia

Patis oberts? El programa de “Patis oberts” és interessant, però sembla que aquí al poble no acaba de funcionar. O bé el calendari i horari que hi ha penjat a la porta de l’escola Joan Sanpera i Torras no està actualitzat o qui n’és responsable es despista fàcilment i obre

Fins a l’arribada de les rentadores, els safareigs públics eren punts essencials de trobada per a moltes dones, on, a més de rentar la roba, compartien moments socials i feien comunitat. Avui, el safareig de Milpins, testimoni de la memòria col·lectiva, està totalment deixat i oblidat. Ja és hora de

A Corró d’Avall, al barri de la Sagrera, hi viu un lledoner centenari. És una llàstima que un arbre com aquest passi desapercebut. Potser seria hora de dignificar l’espai i mantenir-lo cuidat. I fins i tot es podria identificar, doncs forma part dels “Arbres d’especial interès de les Franqueses”.

Fa més de mig any que la policia local va delimitar la zona per la caiguda d’un arbre damunt d’un vehicle. L’arbre va ser retirat i el vehicle també, però la cinta encara perdura. A qui pertoca retirar-la, a la policia local o al servei de neteja? Uns i altres

Plou poc i no aconseguim omplir els pantans, però hi ha equipaments del municipi on la pluja, quan arriba, deixa rastre i obliga a col·locar novament les galledes. O s’arreglen les goteres o caldrà pensar en com es reutilitza aquesta aigua. El més important és no llençar-la!    

Que el semàfor del pont que comunica Corró d’Avall amb Bellavista estigui envaït per les canyes no és una novetat; la natura pren possessió del seu espai. Però durant setmanes i mesos aquestes han anat creixent i actualment ja afecten la visibilitat del semàfor. Aquest és un pas molt transitat i

Cadires de rodes i cotxets ho tenen complicat per moure’s per les voreres del poble. Fanals i  plantes que entorpeixen el pas, paviments que fan pendent, rajoles alçades… Som capaços de projectar carrils bici i obviem aquells vianants que no poden desplaçar-se a peu. No en som gens conscients fins

Quan als vells guarda-rails metàl·lics se’ls revesteix amb fusta disminueix el risc per als ciclistes i motoristes, i alhora se’ls fa més respectuosos amb el paisatge. Ara bé, la situació en la que es troben al camí de Marata els fa extremadament perillosos.