Tino Gómez Comino: “La clau és saber viure només amb el que necessites.”

Ho deixaríeu tot i emprendríeu el viatge que canviarà la vostra vida? En Tino, de 40 anys i veí de Corró d’Avall, ho ha fet. Ara fa més d’un any i mig que va marxar de les Franqueses, després de desprendre’s de tot allò no imprescindible, i va començar a caminar amb l’objectiu de fer la volta al món. No té clar on arribarà ni quan trigarà, però està convençut de la decisió que va prendre i es considera un privilegiat.

Quin és el teu projecte?

És un projecte principalment viatger, que neix de la decisió de sortir a descobrir el món.

Com sorgeix?

Vaig prendre la decisió quan estava fent la travessa Camí de cavalls – la volta a l’illa de Menorca-. Em faltaven dos dies per arribar a destí, em vaig aturar al mig del camí i em vaig dir: “No vull arribar, vull continuar caminant!” Un mes i mig després li deia al meu cap que plegaria de la feina, i ho deixava tot per iniciar aquest viatge. Em considero un privilegiat perquè tinc la possibilitat de fer-ho per decisió pròpia, sense haver de marxar o fugir.

Quant temps fa que vas emprendre el viatge?

Fa poc que he sobrepassat les 500 nits fora de casa; gairebé un any i mig!

Quan de temps preveus que duri?

En la planificació inicial preveia entre vuit i deu anys, però fins ara he invertit un any i mig en recórrer el que comptava fer en la meitat de temps… Tanmateix, tampoc sé què pot passar; tinc un projecte, però visc al dia.

Quants quilòmetres portes recorreguts?

Fins ara porto uns 6000 quilòmetres recorreguts a peu, d’un total de 7000, perquè no tot es pot fer caminant.

Per on has passat?

Vaig sortir de les Franqueses caminant direcció sud, cap a Aragó, vaig travessar Andalusia d’est a oest, vaig agafar un vaixell per anar a les Canàries, vaig creuar Portugal de sud a nord, vaig volar fins a les Açores, vaig arribar a Santiago de Compostela i vaig tirar cap a França, fent el Camí de Santiago en sentit contrari. Després vaig agafar un ferri per anar cap a Irlanda i continuar cap a Escòcia.

On et trobes actualment?

Estic a punt d’arribar a Londres. He recorregut Gran Bretanya per la seva columna vertebral, la Pennine Way, i tinc la intenció d’arribar als Alps abans que s’acabi l’estiu.

Tens la ruta planificada?

A casa vaig cosir una línia, amb fil i adhesius, damunt d’un gran mapa del món: Europa, Rússia, Japó, Filipines, Austràlia, Hawaii, Alaska, Amèrica de nord a sud per la Panamericana, Sudàfrica, Orient mitjà, l’Índia… Era una línia molt gran i ambiciosa i de moment l’estic seguint.  Vaig pensar que una forma bonica d’enllaçar un país amb l’altre seria pujar a la muntanya més alta de cadascun d’ells.

Com et desplaces?

Principalment a peu, exceptuant algun petit trajecte en autoestop o petit bus, o quan he hagut de creuar el mar, que he agafat un vaixell o avió.

Com t’ha afectat la Covid?

Tot just tres setmanes després de sortir de casa, quan encara no havia arribat a Terol, el 14 de març, en un bar d’un poble molt petit, em van dir que a partir de les dotze de la nit es tancava tot i tothom s’havia de quedar a casa durant almenys 15 dies. Vaig decidir passar el confinament a la segona residència que tenen els meus pares a la província de Granada

Quin equipatge portes?

Porto una motxilla amb el que necessito per viure: la tenda de campanya, el sac, un matalàs inflable, una muda de recanvi, una jaqueta d’hivern, un impermeable, el fogonet per cuinar, un kit d’higiene bàsica, un panell solar, el mòbil, la meva documentació i menjar i aigua per cobrir els trajectes. Darrerament hi he incorporat un ukelele. En total, entre 10 i 13 quilos.

Econòmicament, com tires endavant?

Aquest és un altre dels temes importants. Després de prendre la decisió ferma, vaig vendre les meves coses (material esportiu, mobles, cotxe…) i treure’m les despeses fixes. Viatjo amb un pressupost de 10 euros al dia. Evidentment el 80% se l’emporta el menjar, però els transports, la roba, el gas, el bolígraf, les sabatilles… també són despeses. Estic a la intempèrie, visc a la natura i amb aquests 10 euros em puc permetre el luxe de dormir en un alberg un cop al mes. La clau és saber viure només amb el que necessites.

Quines són les principals dificultats amb què t’has trobat?

En el dia a dia hi ha dues dificultats: aconseguir aigua i carregar el telèfon mòbil. Però els problemes més importants amb què m’he trobat venen derivats de la meteorologia, sobretot perquè visc a la intempèrie. Imagineu-vos quan vas tot moll, estàs a 5 ºC i amb un vent de 60 km/h, o quan trobes temperatures de més de 40º C.

Quines són les principals riqueses?

La gran riquesa és l’autoconeixement: no sabem tot el que som capaços de suportar fins que no ens hi trobem. He après a viure amb molt poc, perquè no ens calen coses materials per viure bé, feliços i contents.

Del que has viscut fins ara, amb què et quedes?

Si m’he de quedar amb alguna cosa, escullo les persones que he conegut pel camí. Molta gent que m’ha ajudat, molta gent fabulosa i anònima. I és que en aquest món hi ha gent fantàstica!

Hi ha res que trobis a faltar?

I tant! Malgrat que m’encanta el que faig, res pot substituir la meva família, els meus amics…

Si teniu curiositat per conèixer amb més detall la seva aventura, escolteu-lo al programa l’Ànima dels llibres https://www.ivoox.com/podcast-l-anima-dels-llibres_sq_f1488778_1.html  

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *