Associació Fauna Llerona: “És normal veure cabirols per aquí!”

Creada fa un any, dona a conèixer quina és la fauna que habita el nostre entorn.

Ara fa un any, abans de la pandèmia, un grup d’amics, gairebé tots de Llerona, va decidir crear una associació que té com a objectiu la defensa del territori i de la natura. Una entitat que, al llarg dels darrers mesos ha aconseguit força repercussió a les xarxes socials. A través de càmeres camuflades descobreixen quina és la fauna que viu al nostre municipi. Guineus, senglars, teixons, cabirols… La fauna del nostre entorn és molt més rica del que mai haguéssim pensat. En Pere Garriga, el seu president, ens descobreix com han aconseguit plasmar aquest entorn natural que molts desconeixíem. 

Els membres que constitueixen Fauna de Llerona són un exemple d’amor genuí per la natura. En Pere Garriga i la Marta Moliné són els seus impulsors i fa temps que comparteixen l’afició pel fototrampeig, és a dir per la gravació d’animals salvatges a través de càmeres camuflades a la natura.

“L’associació va sorgir deu fer encara no un any” -ens diu Garriga- “i l’objectiu bàsic és saber quin tipus de bitxos corren per aquí, però també divulgar quina és la fauna del territori i conscienciar sobre la contaminació”. Es diuen “Fauna Llerona” perquè gairebé totes les persones que hi participen són d’aquest nucli i és a Llerona on centren la seva acció, però no descarten instal·lar càmeres a altres zones del municipi.

En total, ens diuen, no arriben a tenir ni mitja dotzena de càmeres, però amb aquesta infraestructura tan minsa, que es financen ells mateixos, han aconseguit captar imatges d’animals que molts mai haguéssim imaginat que vivien en les nostres contrades. Òbviament hi han ajudat les millores tècniques de les darreres dècades. Les càmeres actuals, més menudes i compactes, són molt més fàcils de camuflar que antany. Però també hi té molt a veure la seva habilitat per col·locar-les en llocs estratègics. “Allò més important és triar el lloc on situar l’objectiu. Per exemple, busquem rierols i enfoquem les càmeres per comprovar si hi van a beure els animals; o corriols on s’hi trobin petjades”.

 Cabirols, guineus, senglars, esquirols…

“Fauna de Llerona” ha permès apropar-nos a una vessant del municipi que molts desconeixíem. Envoltats de ciment i d’asfalt, sovint no ens adonem de la riquesa del nostre entorn natural i de la necessitat de preservar-lo contra les agressions que nosaltres mateixos li infligim.

Quan preguntem quins són els animals que de manera més habitual poden fotografiar a través dels seus aparells, ràpidament apareix un nom: el senglar! “Creiem que aquest any amb la parada de la caça i la COVID s’ha estès més. Tot animal necessita mesos de gestació, però és curiós que de conills no n’hem vist més i en canvi de senglars, sí.”

A banda dels senglars, però, han pogut gravar animals molt menys habituals. Un dels que més ens criden l’atenció és el cabirol, que alguns suposàvem que només vivia en entorns molts més remots. “És normal veure cabirols per aquí, sobretot a la zona de Corró d’Amunt i Marata. Suposem que quan hi va haver el confinament total de tres mesos van anar-se desplaçant més cap a altres zones i també van baixar cap a Llerona”.

La llista dels animals que han captat és, però, molt més extensa: esquirols, teixons, genetes, serps, tortugues, una guineu amb cries… La seva paciència i habilitat els ha permès fer troballes realment destacables, com ara la imatge d’un falcó banyant-se i netejant-se el bec, que van captar mentre intentaven fototrampejar una geneta. Ells, però, somnien en poder gravar algun dia una llúdriga movent-se pel riu. Seria una demostració de la qualitat de l’aigua, ens diuen, tot i que consideren que és un repte molt complicat, i encara més amb la construcció del Parc del Falgar “i tota la gent que corre per allà”. Un parc que, tal i com està constituït consideren més “un jardí per a la gent de fora” que un veritable espai de difusió de la natura, alhora que manifesten que els agradaria ser tinguts en compte a l’hora de plantejar el futur d’aquest espai.

La convivència entre el progrés i la fauna

A través de les seves publicacions a les xarxes socials, els membres de Fauna  Llerona comparteixen els seus coneixements sobre tots aquests animals i ens permeten descobrir comportaments que molts desconeixíem. Per exemple, sabíeu que les guineus marquen el territori amb una glàndula olorosa que tenen al costat de la cua? O que el gaig té tendència a oblidar-se del lloc on ha guardat els fruits i d’aquesta manera contribueix a la dispersió de certes espècies d’arbres? Cadascuna de les seves publicacions és una oportunitat per aprendre un xic més sobre aquests animals que tenim tan a prop.

I és que la difusió és una de les seves prioritats com a entitat. “Hem fet una presentació a l’Ateneu La Tintorera i a una escola de l’Ametlla. Volem fer tallers divulgatius per a diferents grups d’edat on poder ensenyar fotos dels animals, explicar com són les petjades, les caques…” El que d’entrada tan sols era un hobby ara ha anat una mica més enllà i aspiren a difondre un missatge de defensa del territori. “Hem de conviure amb el progrés, però també hem de començar a respectar la fauna que sempre ha sigut aquí”. Un respecte que passa, d’entrada, per accions individuals, però que també exigeix de mesures legals que protegeixin l’entorn i determinades espècies.

Ara, a més, voldrien començar a recuperar determinats espais. “Hem d’aportar alguna cosa”, diuen. I la seva primera experiència la volen desenvolupar a Can Marí: “Hi ha un rec que està sec, una bassa amb arrebossat natural. Volem netejar l’entorn perquè hi puguin criar amfibis, crancs, granotes, serps d’aigua…. Es tracta de naturalitzar un lloc que ja existia i que ha quedat en desús, en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el grup ornitològic del Tenes.” A partir d’iniciatives com aquesta volen generar un “efecte multiplicador”, que permeti a la fauna desenvolupar-se.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *