Aquesta entrenadora de natació artística exerceix actualment com a assistent de la seleccionadora grega.
Després d’una destacada trajectòria com a professional de la natació artística, Cecília Jiménez va iniciar el camí com a entrenadora. Al llarg dels darrers anys ha treballat amb la selecció espanyola, al costat de la seva admirada Mayuko Fujiki, una de les tècniques més reconegudes del món. Però fa uns mesos va fer un pas important: traslladar-se a Grècia després de ser fitxada per la selecció hel·lena. Des de l’altra banda del Mediterrani ens explica com és el seu dia a dia i quines impressions li desperta el país que ara és casa seva.
Què et va motivar a traslladar-te a viure a Grècia?
Vaig acabar la meva etapa com a entrenadora a Espanya, després d’haver tingut l’oportunitat d’aprendre al costat d’una de les millors seleccionadores de natació artística del món, Mayuko Fujiki. Ella em va ensenyar valors que considero essencials en aquest esport: la disciplina, l’esforç, la constància, el fet de no rendir-se mai, però també la importància de mantenir l’alegria i de tenir sempre cura dels esportistes. En acabar aquesta etapa, em van oferir la possibilitat d’incorporar-me com a entrenadora assistent a la selecció de Grècia.
…al costat d’una altra gran entrenadora!
Sí, Meng Chen és també considerada una de les millors entrenadores dins de la natació artística i vaig veure clar que era una oportunitat per continuar aprenent. Per això vaig decidir acceptar el repte. Traslladar-me a Grècia significava sortir de la meva zona de confort, créixer com a entrenadora i seguir sumant experiències dins de la natació artística d’alt nivell.
Recordes els primers dies vivint a Grècia? Com et vas sentir?
Des del primer moment m’ho van posar molt fàcil des de la federació grega. Em van ajudar amb tot el que necessitava per instal·lar-me i sempre amb un tracte molt professional. L’arribada va ser més senzilla del que havia imaginat. Potser el que més em va costar va ser la distància amb la meva família.
On vius exactament? Descriu-nos com és la zona.
Visc a Nea Ionia, prop d’Atenes, en una zona bastant tranquil·la, cosa que s’agraeix molt després de dies intensos d’entrenament. És un barri còmode, amb supermercats, botigues i tot el necessari bastant a prop. A més, la gent de la zona és molt amable!
Com és el teu dia a dia?
Gira principalment al voltant dels entrenaments, però gaudeixo molt perquè l’ambient de treball és molt positiu. Tant la Meng Chen com les noies de l’equip sempre tenen un somriure a la cara, i això fa que el dia a dia sigui molt agradable. Quan arribo a casa, sovint continuo treballant, preparant o revisant aspectes relacionats amb la feina.
Hi ha alguna tradició grega que t’hagi sorprès especialment?
N’hi ha una que trobo divertida. Aquí, quan volen dir “no”, no sempre ho fan amb paraules. En comptes d’això, fan una mena de gest amb els llavis, com una cara de “morrets”, aixequen una mica les celles i fan un petit so. Al principi em va costar entendre-ho, però ara m’encanta! Fa que et prenguis la negativa d’una manera més lleugera.
Has incorporat la gastronomia grega a la teva rutina?
M’encanta descobrir tots els sabors típics d’aquí! El meu plat favorit és el souvlaki amb tzatziki. El souvlaki són unes broquetes de carn a la brasa, molt tendres i saboroses, sovint acompanyades de pa pita calent. I el tzatziki és una salsa refrescant de iogurt, cogombre, all i un toc d’oli d’oliva; combinen perfectament!
Com és l’ambient de la natació artística a Grècia?
És un ambient molt enriquidor i inspirador. Cada país té les seves pròpies maneres de treballar, però el que realment uneix tothom són els grans objectius que requereix aquest esport: precisió, coordinació, creativitat i treball en equip. A Grècia, hi ha una combinació molt bonica de rigor i passió.
Què t’ha aportat personalment viure a l’estranger?
En primer lloc, he millorat molt el meu anglès; he guanyat confiança i fluïdesa. A més, he tingut l’oportunitat de conèixer noves cultures i persones d’arreu, cosa que m’ha fet més oberta, flexible i empàtica. En general, aquesta experiència m’ha ajudat a créixer com a persona.
Hi ha alguna cosa que trobis a faltar de les Franqueses o de Catalunya?
El que més trobo a faltar de les Franqueses és, sense dubte, la sensació de família que hi tenia. També trobo a faltar la calidesa de les nenes i de les companyes de feina; la manera com transmetien afecte, confiança i bon humor feia que cada dia fos especial. És un record preciós que em continua acompanyant.
Hi ha alguna rutina que et connecti directament amb casa teva?
La meva mare i la meva àvia m’envien missatges per WhatsApp cada dia, i fins i tot el meu pare, que abans no utilitzava gaire el mòbil, ara també m’escriu constantment. A més, rebo missatges d’altres familiars, cosa que fa que, malgrat estar lluny, em sembli que encara sigui a Espanya.
T’imagines vivint a Grècia a llarg termini?
No crec que em preocupi per això fins que sigui necessari prendre una decisió. M’agrada viure el present i gaudir de les oportunitats que se m’ofereixen, sense forçar plans a llarg termini.
Si haguessis de recomanar Grècia a algú que mai hi ha estat, què li diries?
La seva història i cultura són fascinants, i, a més, la gent és molt acollidora i propera… Grècia és un lloc que combina bellesa, història i calidesa humana, i definitivament val la pena descobrir-la!
Continues competint en sincronitzada. Com ho fas?
L’any passat vaig competir amb l’equip màster. Vaig aprendre la coreografia setmanes abans del Mundial i la vaig practicar directament amb les companyes a la competició. Només vaig haver d’adaptar-me a les posicions en alguns moments. Gràcies al nivell i la dedicació de les nedadores del meu equip, no vaig tenir cap problema perquè la rutina sortís bé.