Ens presenta la seva primera novel·la, que ha estat nominada als premis Talento.
Després de tota una vida dedicada a l’ensenyament, en bona part a l’escola Joan Sanpera i Torras de Corró d’Avall, en Carles Viñallonga ha trobat en la jubilació una oportunitat per dedicar-se a la seva veritable passió: l’escriptura. Recentment ha publicat la seva primera obra, Visions de Calendari, una novel·la negra amb una protagonista inesperada que li ha merescut una nominació als premis Talento de l’editorial Letrame. Viñallonga ens explica quin ha estat el procés creatiu d’aquesta novel·la i quins són els seus plans literaris de futur.
Com presentaries Visions de Calendari a algú que no en sap res?
És un thriller, una novel·la negra amb tres històries que comparteixen els mateixos protagonistes. Es poden llegir de manera independent, però estan lligades per l’acció i per l’evolució dels personatges. M’han dit que és una novel·la addictiva, d’aquelles que costa deixar. Estic molt satisfet d’haver-la escrit en català, que és la meva llengua materna.
Quin és l’argument?
La protagonista és l’Adama, una noia jove de 18 anys, senegalesa, que té un do extraordinari. Fa amistat amb un mosso d’esquadra, també molt jove, i entre tots dos investiguen uns crims que sacsegen una ciutat de mida mitjana. Comencen sols, però arriba un moment en què han de connectar amb els serveis policials oficials per resoldre el cas.
Per què aquesta protagonista tan poc habitual dins el gènere?
Volia que fos una persona completament aliena al món policial i que s’entregués a intentar resoldre els casos per pur altruisme i solidaritat. No volia el típic protagonista que ho resol tot a cop de geni. Ella té un do, sí, però el fa servir per ajudar. Ho fa sense necessitat i això li comporta conseqüències. Aquest preu que paga és central, sobretot, a la segona i a la tercera història.
D’on et va venir la idea d’aquest personatge?
D’una exalumna que vaig tenir, que es deia igual que la protagonista, Adama, i que em va deixar una empremta molt profunda.
Per què?
A classe teníem un alumne amb necessitats especials greus i sense suport. L’Adama, amb només 11 o 12 anys, se’n va fer càrrec espontàniament: “No et preocupis, Carles, jo l’ajudo!”, em deia sempre. Al·lucinant, oi? Quan vaig escriure la novel·la, li vaig explicar i va reaccionar amb sorpresa i molta alegria. Ara ja no viu a les Franqueses, però va venir a la primera presentació i es va emocionar molt. Ara treballa com a assistenta social.
La història transcorre en una ciutat aparentment tranquil·la però plena de zones fosques. Està basada en alguna ciutat real?
No directament. Podria ser qualsevol ciutat mitjana o gran de Catalunya. Volia una ciutat “universal”. L’únic element de la novel·la inspirat en la realitat és l’Adama. I ella, que jo sàpiga, no té poders sobrenaturals…
Què t’agradaria que sentís el lector quan llegeixi la novel·la?
Que tingui ganes de saber què passarà; que la llegeixi de manera addictiva. I que, quan acabi, pugui recomanar-la als amics i a la família. Amb això ja seria molt feliç.
Quines reaccions t’han arribat fins ara?
En general, em diuen que els ha enganxat des de la primera pàgina. És un llibre fàcil de llegir, sense “capítols palla”. M’ho han dit fins i tot persones poc habituades a la lectura.
Com vas prendre la decisió d’escriure un llibre?
Crec que és una conseqüència natural de llegir molt. Quan llegeixes, tens històries al cap. I quan tens històries al cap, vols escriure-les. Ara tinc temps perquè m’he jubilat, i les hores que abans esmerçava a la feina, ara les dedico a escriure. Em fa molt feliç!
Quin és el procés per escriure una novel·la?
Diuen que hi ha dos tipus d’escriptors: els de brúixola i els de mapa. Els de brúixola saben on volen arribar i van avançant sense un esquema detallat. Els de mapa planifiquen cada capítol abans de començar. Jo soc de brúixola! M’imagino l’escena, veig els personatges movent-se, parlant, els seus gestos, les emocions… i ho escric!
Algun moment especial en què et vingui la inspiració?
A la nit, sobretot, hi dono moltes voltes i, quan em llevo, anoto les idees.
Com has viscut el procés de publicar?
És molt més complex del que em pensava. Cal màrqueting, distribució, visibilitat… Aquesta primera novel·la està autopublicada. L’editorial que vaig escollir és seriosa i m’ha ajudat molt, però la promoció te l’has de treballar tu.
Et van nominar al Premi Talento com a millor novel·la negra. Com vas rebre aquesta notícia?
Va ser una alegria enorme. Em van enviar un correu electrònic mentre era de viatge i em vaig emocionar molt. La gala era espectacular, tipus Hollywood, amb llums i presentadors. Em vaig sentir molt afortunat.
I t’ha ajudat a obrir portes?
No ho sé… Depèn de la transcendència que tingui. Segur que et dona una mica de nom, però no crec que hagi estat el motiu pel qual una editorial madrilenya hagi apostat pel meu segon llibre.
Parla’ns d’aquesta segona novel·la. De què va?
Es titula Muerte con fecha i és també un thriller. El protagonista és un escriptor d’èxit que es queda bloquejat. I té la “genial idea” de posar-se en perill per recuperar la inspiració. A partir d’aquí passen coses que no puc explicar.
Quins són els teus referents literaris?
M’agrada molt l’estil de Juan Gómez-Jurado i de Dan Brown. Són autors d’acció constant, i també la trilogia de Baztán de Dolores Redondo.
També tens una novel·la històrica preparada. De què tractarà?
M’ha suposat un any de feina. Va de dues famílies: una pagesa de Llerona i una industrial de Granollers. L’obra recorre des de l’assalt carlí de Granollers del 1875 fins al bombardeig del 1938. He consultat documents dels arxius de les Franqueses i de Granollers. Hi apareixen llocs molt reconeixibles.
I si algú vol comprar el llibre, com pot fer-ho?
El pot encarregar a qualsevol llibreria o contactar directament amb mi a través del correu electrònic cvinallo@gmail.com.