En Yoshi Hioki fa més de 30 anys que va arribar a Catalunya, procedent de Japó. Va venir per dedicar-se a les arts plàstiques, atret per les obres d’alguns dels nostres artistes de més renom, però quan va ser aquí el destí el va portar a guanyar-se la vida explicant contes. Ara bé, no estem parlant de qualsevol conte… Contes japonesos per a adults que interpreta amb una bona dosi d’humor. Petites històries a través de les quals ens fa reflexionar sobre la naturalesa humana i sobre les nostres relacions. La Biblioteca de Corró d’Avall l’ha convidat recentment a ensenyar-nos el seu art.
Com vas arribar a Catalunya?
Un dia el meu professor d’art em va animar a continuar els meus estudis fora de Japó. Aquella proposta, per a un noi de 16 anys, va ser com un missatge arribat del cel. El mateix dia vaig preguntar al meu pare si podia venir a Barcelona.
I per què Barcelona?
No ho sé… Encara recordo l’impacte que em va causar una pintura de Miró en un llibre d’art de l’escola bressol. I Picasso..! Potser van ser aquestes imatges, però el fet és que jo no volia anar ni a París, ni a Londres, ni a Nova York… Jo volia venir a Barcelona.
Com vas acabar explicant contes?
La meva vida és sempre una casualitat! Vaig fer la carrera de Belles Arts a Barcelona. Cap al final, vaig començar a treballar al Museu Etnològic. Hi havia una planta dedicada a Japó, i jo col·laborava per fer una visita ambientada. Allà hi vaig conèixer una narradora professional. Ella explicava contes i era com estar a l’òpera! Aconseguia tota mena d’emocions! Vaig decidir professionalitzar-me en aquesta part de la “pintura”; volia “pintar amb les paraules”.
Els inicis no devien ser fàcils…
De seguida vaig començar a tenir feina, i és clar, feia errors, sobretot d’idioma. Però la part bona d’aquest ofici és que el més important és la capacitat de comunicació. No pots simplement reproduir un conte, perquè mai és igual. Potser la història és la mateixa, però tot canvia en funció de les emocions que et transmeti el públic. Has de ser molt perceptiu. Davant d’això, les mancances tècniques no són tan importants.
Abans et dedicaves a la pintura. Es complementa amb explicar contes?
Per a mi són una mateixa cosa. La forma conceptual és igual. En lloc dels pigments, en els contes jo utilitzo el silenci i les paraules per fer com una pintura. Quan trobo un conte que m’apassiona, normalment és com si veiés només una imatge.
Què es necessita per explicar bé un conte?
Narrar històries és molt senzill, qualsevol persona pot fer-ho. Un pare, una mare, els nens… Però una altra cosa és dedicar-t’hi professionalment. Jo crec que el més important és tenir una ment oberta, no quedar-te encapsulat. Quan es tracta d’art, el més important és no quedar-te atrapat en els teus prejudicis, perquè aquesta matèria en realitat és molt més rica que tu mateix.
Quin missatge vols transmetre amb els teus contes?
Cada conte té el seu missatge. Són com un ou enorme, dins del qual hi som nosaltres mirant la closca. Cadascú segurament mirarà un tros diferent de closca. Cadascú té una direccionalitat per concentrar-se en un aspecte o en un altre de la història. Cada conte pot transmetre un missatge únic a cada persona, en funció de la seva història de vida.
Què li diries a algú que no ha sentit mai un conte per a adults?
Que s’està perdent una bona part de la vida.