Viatjar indefinidament és el somni de molta gent. És un aprenentatge continu, t’enriqueixes de noves cultures, arribes a indrets meravellosos, gaudeixes d’albades al cim d’un volcà i postes de sol al peu d’un llac, coneixes gent extraordinària que et tracta com un més de la família i t’emportes experiències per a tota la vida. Vas allà on vols, quan i com vols. Un privilegi. Però no us enganyaré, tot té un preu i, sovint, no es parla d’aspectes menys glamurosos que formen part de la vida del rodamon.
El tema econòmic: vaig deixar de treballar fa 4 anys, tinc un pis llogat que encara estic pagant, i després de descomptar totes les despeses disposo d’una renda mensual de 260€. És a dir, el meu pressupost viatger és de 8,7€ al dia per a tot allò que necessito: menjar, calçat, roba, etc. Controlo escrupolosament la meva despesa ajudat per un document Excel on informo de cada cèntim gastat. Viatjar a peu i dormir a la tenda de campanya té un cost bastant reduït, compro al súper i cuino cada dia al meu fogonet. Pocs vicis i algun capritx. No em falta res.
La higiene: a l’estiu rento la roba a mà i em dutxo a rius o llacs. A l’hivern la cosa es complica una mica i haig de buscar bugaderies a ciutat i, què voleu que us digui, dutxar-se cada dia està sobrevalorat, és innecessari i poc saludable per a la pell.
Però si hi ha un repte a gestionar, especialment a l’hivern, és la soledat. Pocs són els viatgers que volten entre octubre i març per l’hemisferi nord, i el fred fa que la gent local es quedi a casa minvant les interaccions socials. Tinc sort de ser un paio que es tolera bastant bé a si mateix, que troba motivació en el repte i bellesa i bondat en qualsevol racó (perquè la hi ha). Aquest darrer hivern he creuat tota Europa a peu des de Tallin fins a Galicia, 5.200 km, 3 temporals de neu, setmanes senceres de pluja i nits a la tenda a -12 graus. Cap viatger en 4 mesos.
Un preu que estic disposat a pagar perquè les emocions es multipliquen i tota la narrativa romàntica viatgera esdevé una intensa i màgica realitat viscuda en primera persona, molt millor del que mai hagués somiat. No ho canviaria per res. Vida, llibertat i felicitat.
Tino Gómez