La mimosa és un arbre originari del sud-est d’Austràlia. És poc exigent respecte al tipus de terra on pot viure, és resistent a la sequera i rebrota fàcilment. Per això, és una de les espècies que segurament es veurà afavorida al nostre territori amb l’augment de les temperatures degut al canvi climàtic.
Ha estat molt utilitzada com a espècie ornamental i es pot trobar de forma natural en molts dels llocs on ha estat plantada, ja que s’expandeix molt fàcilment (vegeu imatge 1). La mimosa és una espècie exòtica invasora, sobretot en ambients mediterranis forestals on hi ha hagut incendis o en ambients de ribera mediterranis. Per tots aquests motius, és recomanable eliminar tots els exemplars de mimosa que trobem de forma natural. S’ha de fer seguint protocols de control elaborats per experts i amb les autoritzacions corresponents.
La mimosa és un arbre perennifoli, és a dir, que li cauen les fulles quan arriba el fred i que no sobrepassa els 15 m d’alçada. No tolera bé ni l’ombra ni les fortes gelades. Es reprodueix per llavors i té un creixement molt ràpid. L’escorça és llisa de color gris blanquinós i s’enfosqueix quan envelleix. La capçada és ampla i molt densa. Les fulles són d’un color verd-gris argentat, d’uns 10 cm de longitud i doblement dividides. Les flors són en forma de glòbul, molt característiques i fàcils de distingir: són de color groc viu, petites i agrupades com si fossin raïm. Aquestes flors apareixen a finals d’hivern i el seu pol·len pot provocar al·lèrgies.
Pel que fa al fruit, aquest és en forma de llegum. Al principi és de color verd però es torna de color marronós quan madura. Al seu interior hi ha diverses llavors de forma el·líptica i comprimides.
Com a curiositat, val a dir que també es coneix com a Mimosa un còctel de xampany (o altres vins escumosos) i suc de taronja que es serveix ben fred com a aperitiu. Aquest còctel acompanya sovint el brunch (àpat entre l’esmorzar i el dinar, típic de països anglosaxons). Es creu que aquest còctel es va inventar l’any 1925 a l’Hotel Ritz de París i que deu el seu nom a les flors grogues de la mimosa.
Olga Alcaide
Biòloga