Som a l’Antic Camí de Vic, davant del pont que travessa el riu Congost, i segur que si us dic que soc a casa del Ramon i la Mercè o a la «casa de les Flors», avui Flors i Plantes Casas-Gera, sabreu que tenim de veïns can Perrot, can Diego, cal Niu, cal Fuster Gordi, la cooperativa Agrària del Vallès i can Rof.
Si la casa es diu cal Pelat Nou, vol dir que hi ha cal Pelat (també abans anomenada Blanxart o Blanxard Pelat), la casa pairal mare d’on ve el nom de la casa, a tocar de la carretera de Ribes, molt més antiga, tot i que no sabem del cert si es tracta d’un motiu o d’un cognom. En el llibre Recull onomàstic de les Franqueses del Vallès. Noms de casa i de lloc d’Enric Garcia-Pey,** trobem «Terra i casa coneguda per can Pelat Nou amb dret de l’aigua de la mina Rof, Ganduxer i Perpinyà, amb la qual es rega […].» Els propietaris actuals de cal Pelat Nou són la família Baldich Brutau.
Avui ens fan de memòria del temps dues famílies de masovers que hi han viscut: la Núria Coromina, en nom de la família Coromina Gaja, que hi van viure uns divuit anys, aproximadament des del 1954 fins al 1972, i en Josep Casas, en nom de la família Casas Gera, que hi van viure uns quaranta anys. També ens en farà cinc cèntims la Pepita Brutau, en nom de la família Baldich Brutau, ja que el seus sogres, Josep Baldich Blanchart (fill de Lorenzo Baldich Pou i Margarita Blanchart Duran) i Angeleta Xiol Dantí els van oferir aquesta casa quan es va casar amb el seu marit, Valerià Baldich Xiol, però no hi van venir a viure mai.
Anem a pams i comencem amb la família Coromina Gaja, masovers de cal Pelat Nou.
La Núria ens explica que el seu pare, Joan Coromina, portava les terres i la mare era mestra. De ben segur que molts la vau conèixer. Va estar a l’escola de Corró d’Amunt i després a l’Escola Municipal de Granollers fins que es va jubilar, l’any 1988.
Encara avui l’Ajuntament de Granollers dona la Beca Maria Gaja per promoure el desenvolupament d’un projecte amb voluntat innovadora. La Maria ens va deixar fa poc, però ens va fer molt de goig que compartís els seus records amb nosaltres.
Els masovers que van seguir la família Coromina Gaja són la família Casas Gera, amb el fill d’en Ramon i la Mercè, en Josep. La història de les flors és ben curiosa. En Josep m’explica que el pare Ramon era de Vallfogona del Ripollès i la mare Mercè, de Granollers. Com van venir a viure aquí i com és que es van dedicar a les flors i a les plantes? Sembla que l’avi per part de mare, Antonio Gera, era carboner i quan va arribar el gas, aquestes feines no tenien sortida. Es veu que l’avi Antonio volia posar una peixateria i l’àvia Mercè Mauri volia dedicar-se a les flors i ja deveu endevinar qui va guanyar: l’àvia i les flors, és clar. Primer van engegar el negoci a Granollers i després van venir aquí a Llerona, a cal Pelat Nou. Ara ja tenim la tercera generació dedicada a les flors i a les plantes, amb el fill Josep. Per tant, podem dir que a Llerona, tenim “la casa de les flors”. I on arriben les flors i les plantes de Llerona? Els quatre mercats on van són a Granollers els dijous i dissabtes, davant del Mercat de Sant Carles; a Manlleu els dilluns o a Torelló, els dimecres. Si voleu comprar-hi plantes o flors, a Llerona toca el divendres a la tarda.
En Josep m’explica que les flors són sempre de temporada. Ara hi ha molts pensaments i ciclàmens, i diu que ells es dediquen més a flor tallada, de rams. Recorda quan era petit i jugava a la pilota i el pare el renyava perquè la pilota anava a parar a les flors. De ben segur que ara fa el mateix amb els seus dos menuts.
Quan pregunto pels canvis que ha tingut la casa, sembla que la casa s’ha mantingut més o menys igual i que les úniques reformes han estat de millora: substituir la comuna antiga per un lavabo, construir-hi unes naus al costat i els grans hivernacles que veureu des del tren, molt a prop de la via que va en direcció a Puigcerdà.
A l’entrada de la casa hi ha un safareig i un pou amb corriola. Segurament hi havia una cort a mà esquerra, perquè encara hi ha la menjadora del bestiar i les anelles a la paret. El terra interior encara és original en alguna sala, d’aquell vermell d’abans, i hi ha bigues de fusta. La casa té planta baixa, amb l’entrada; l’antic menjador; un rebost amb accés a través d’unes escales, segurament per guanyar frescor; l’escala d’accés a les habitacions i la cuina amb llar de foc. A dalt hi ha les habitacions, amb un balcó i una sala molt gran. Davant de la casa hi ha una gran era. A la façana de la casa hi ha una placa de la Societat Catalana d’Assegurances contra incendis «La Catalana». Aquestes plaques les instal·laven per saber de forma visual i ràpida quines cases estaven assegurades i amb quina companyia.
La casa té una gran bassa al costat, tot i que aquesta bassa, més propera a la via, diuen que és nova. La coneguda com a bassa de Cal Pelat, estava a prop del camí de cal Fuster Gordi i havia servit per regar i les dones del voltant hi anaven a rentar.
La Pepita Brutau, que em diu que si la deixen farà noranta-un anys aquest novembre, té una vitalitat i una simpatia que fa goig. M’explica que ella i el seu marit Valerià sempre han vist aquesta casa ja construïda i que, per tant, ha de tenir més de cent anys. Quan li pregunto com es van conèixer amb el seu marit, em diu que ella i en Valerià es van conèixer al ball. «Abans es demanaven els balls», em diu i «va anar així». Sí que recorda com el seu sogre va oferir-los la casa quan es van casar l’any 1958 per anar-hi a viure, però la tenien llogada i tant ella com el seu marit Valerià estaven avesats a viure a Granollers i es van estimar més anar a viure allà. Ella encara viu a la mateixa casa on va anar a viure amb en Valerià, que ja era dels seus pares. En Valerià ja havia estat a Granollers a casa d’una seva tia i també estudiava a Granollers. «Ja estava ambientat», diu la Pepita. «Jo et puc explicar la història de totes les cases veïnes d’on visc de Granollers, però ben poca cosa puc explicar-te de cal Pelat Nou. Recordo haver-hi entrat alguna vegada quan no hi havia llogaters, però ja no hi he tornat més.»
Diuen que les cases són trossets de vida de cadascú, tant del familiar Baldich que la va fer construir i la va batejar com a cal Pelat Nou per distingir-la de la casa pairal mare més antiga, com de les vivències de dues famílies de masovers que hi han viscut.
Gràcies Núria, en nom de la família Coromina Gaja; gràcies, Josep, en nom de la família Casas Gera, i gràcies, Pepita, en nom de la família Baldich Brutau. per haver-nos fet de memòria del temps de cal Pelat Nou o també avui de la «Casa de les Flors» i per molts anys!
Montserrat Pocurull Roca
** Garcia-Pey, Enric. Recull onomàstic de les Franqueses del Vallès: Noms de casa i de lloc. [Les Franqueses del Vallès]: Patronat Municipal de Cultura, Educació, Infància i Joventut de les Franqueses del Vallès, 2015. (Col·lecció Les Franqueses; 14), p. 396.