Tenim nou alcalde. Després de més d’una dècada amb governs liderats per Francesc Colomé, un acord entre el PSC, ERC-Imagina i Sumem ha portat el socialista Juan Antonio Corchado a l’alcaldia. I això ha succeït malgrat que el PSC no ha guanyat les eleccions i quan ha quedat lluny de superar Junts com a força més votada.
La nova coalició de govern engloba quatre formacions i s’ha estructurat al voltant d’un pacte que preveu 86 accions i que posa l’accent en la voluntat de treball conjunt en totes les àrees. O això, com a mínim, és el que diuen els seus impulsors, en clara contraposició a la darrera etapa de govern de Colomé en què l’acord entre Junts i el PSC feia aigües i els socis es tiraven els plats pel cap.
Tot són bones intencions i els partits del nou govern exhibeixen una complicitat que sembla genuïna. Però passat el ple d’investidura i el nerviosisme de les setmanes de negociacions, ara s’inicia la feina realment difícil per al nou govern. Cal començar a prendre decisions i amb això també el repte de demostrar la seva fortalesa interna. Realment comparteixen un mateix model de municipi? Realment estan disposats a què tots els partits puguin dir-hi la seva en totes les àrees de govern? Podran resistir la temptació d’intentar vendre cadascuna de les accions de govern com a “mèrit” d’un determinat partit i no del Govern? Una cosa és expressar això en un document i una altra ben diferent és gestionar les relacions en el dia a dia.
De fet, aquest “govern del canvi” ho és relativament. Perquè cal no oblidar que el PSC ha estat a l’executiu durant la darrera legislatura i que ha gestionat bona part de les àrees municipals on ara es proposen nous reptes. ERC-Imagina i Sumem tindran capacitat real per fer sentir la seva veu? O seran engolits per la maquinària del PSC?
Evidentment aquest govern necessita un marge de temps. Bona part dels regidors no han tingut mai responsabilitats executives i calen uns mesos perquè es consolidi. Només aleshores podrem començar a albirar com es desenvoluparà aquesta legislatura.
I també necessita temps l’oposició, ara només composta per Junts i SAL-CUP. Especialment significatiu serà veure com reacciona Colomé al nou pacte. Farà una oposició frontal per intentar desgastar el Govern? O optarà per intentar millorar la relació amb alguns dels que eventualment podrien ser els seus socis en futures ocasions?