La pandèmia de la Covid-19 encara no està extingida, però tant de bo hagués passat el pitjor perquè la gent, en general, està esperant aquestes vacances com mai s’havien esperat. S’ompliran, s’estan omplint, aeroports, ports, carreteres i autopistes. La que tenim més a prop, l’AP-7, des que li han eliminat els peatges va plena a vessar en dies i hores punta i, el pitjor, els accidents hi succeeixen massa sovint. La gent té ganes d’escampar la boira. La immensa majoria ho tenen merescut. Hi ha, però, la quarta part de la població de Catalunya que no pot fer vacances. Estan al llindar de la pobresa.
No hem d’oblidar que estem en ple canvi climàtic natural i antropomòrfic (causat pels humans) i les seves conseqüències ja s’estan notant. Què són, sinó, aquestes sequeres, la pols que tan sovint ens arriba del Sàhara, les pluges torrencials sobtades que provoquen inundacions catastròfiques i tot un reguitzell de canvis, ja no en la nostra meteorologia sinó definitivament i progressiva en el nostre clima? Les grans reunions pel clima dels màxims responsables dels estats són una enganyifa perquè no fan cas dels científics. Amb aquestes perspectives, creieu que podem tenir un estiu com els d’abans quan a cada estació feia el temps que li pertocava?
Josep M. Boixareu Vilaplana