Un espai per a l’Arcadi

En aquesta ocasió preferiria no escriure res personal. Voldria, senzillament, deixar aquest espai per fer memòria i ressò del llegat de l’activista i economista català Arcadi Oliveres, que el passat 6 d’abril va morir després d’una llarga malaltia.

M’agradaria utilitzar aquest espai per demanar-vos, si us plau, que correu a Internet a cercar qualsevol de les moltíssimes entrevistes i ponències que ens va deixar. Per demanar-vos que aneu a buscar el seu llegat, les seves paraules. Que descobriu l’Arcadi, aquells que no el vau conèixer en vida. Us sorprendrà. I per demanar-vos a aquells que el vau conèixer que prengueu el seu discurs i en feu ressò.

Perquè l’Arcadi va ser un home senzill que tenia la virtut de dir les coses pel seu nom. Va passar molts anys de la seva vida de poble en poble, d’institució en institució, predicant pels habitants de tots els indrets. Predicava el pacifisme com a únic model possible d’existència. La pau era per a ell un motiu de vida. I predicava també per una transició de l’actual model econòmic i productiu cap a un model que fes sostenible la vida a tot el planeta. “El capitalisme ha de desaparèixer, no accepto matisacions en aquest sentit” deia en una de les darreres entrevistes que va concedir. Amb aquesta radicalitat s’acostumava a manifestar, alhora que es feia fort reivindicant arreu una transformació integral; una nova manera de produir i també una nova manera de consumir.

La de l’Arcadi era la visió d’un home savi, que no tan sols veia més enllà d’on molts sabem veure, sinó que deia les coses sense embuts i sense cap por. Ens parlava obertament del fracàs de l’actual organització econòmica del món i ens instava a reinventar-la. No tenia miraments en denunciar una i altra gran empresa, amb noms propis, per l’opacitat dels seus principis i dels seus exercicis, amb una  valentia i una fermesa poc usuals en aquests temps.

Per tot això us demano, si us plau, que no deixem caure l’Arcadi en l’oblit. Que la llavor que ell va plantar la sapiguem fer créixer entre tots. Entenc que hem de ser hereus de les seves paraules. Les hem de recollir amb les nostres mans i projectar-les al futur. Encara necessitem les seves propostes per omplir l’horitzó. Necessitem el seu llegat per construir un nou demà.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *