Poema: “I malgrat tot, la lluna”

Allà està amb quatre cares diferents,

envoltada d’innombrables estels;

sovint ens desperta interns sentiments

si es veu coberta per núvols com tels.

 

Per la cançó associada a la pruna,

si es pogués tastar quina meravella!

Està impertèrrita vetllant la lluna

malgrat dormint ens distanciem d’ella.

 

Ara està acompanyada del silenci

que les autoritat han imposat,

fent així que el nostre cos es defensi

d’un virus cruel i despietat.

 

Més que mai la lluna és protagonista:

ella immutable va rebent visites!

Però, com que, ai, segueix la vida d’artista,

el sol li refusa totes les cites!

 

Manel Mateo

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *