La Marta té 27 anys, va néixer a Badalona, però va passar tota la seva adolescència a Milpins, on hi té la família. Va estudiar Infermeria a Manresa i, posteriorment va començar a treballar, fent guàrdies, en diversos hospitals del Vallès Oriental i el Barcelonès, fins que decidí marxar al Regne Unit. Ara fa tres anys que hi viu. Inicialment s’instal·là, per un curt període, a la capital anglesa, però avui ens explica la seva experiència des dels dominis del famós Robin Hood. A Nottingham, treballa a l’Hospital Universitari i fa poc que ha iniciat un màster.
Què et va portar al Regne Unit?
Després d’acabar Infermeria vaig treballar a l’Hospital de Granollers, a l’Hospital Clínic i a la Quirón a Barcelona, però enlloc m’oferien estabilitat laboral. Aleshores vaig decidir marxar a Londres. Allà em vaig instal·lar a casa d’una companya de la universitat i vaig aprofitar per estudiar anglès. A través d’ella vaig començar a treballar al Harley Street Hospital i ara fa un any i mig que visc a Nottingham i treballo a l’Hospital Universitari de la ciutat.
Com vius la pandèmia treballant a primera línia?
Al Regne Unit s’ha tractat la crisi sanitària d’una manera molt diferent a d’altres països. En un primer moment, la informació que es donava des del govern era que no n’hi havia per tant i es va prioritzar l’economia del país per sobre de tot. Això ens va portar a saturar el sistema sanitari, que us puc assegurar que no és com el que tenim a Catalunya. Els primers mesos, quan a Catalunya i a la majoria de països europeus estàveu totalment confinats, nosaltres podíem sortir a passejar, i els dies de sol veies grups de gent als parcs com si no passés res. Això ens ha portat al moment actual: aquesta última setmana els casos positius han arribat a 800 en 48 hores i els hospitals fins i tot estan anul·lant operacions de càncer. Tot i això, encara anem sense mascareta pel carrer o als supermercats i, malgrat que és obligatòria, no se’n fa cap mena de control.
Hi ha molts infermers estrangers treballant al Regne Unit?
Sí. He treballat en dos hospitals i he coincidit amb molts altres infermers i infermeres espanyols. Aquí els nostres estudis i, sobretot, els períodes de pràctiques són molt valorats, igual que passa també als Països Baixos i a d’altres països europeus. El més complicat és col·legiar-se, però hi ha agències que t’ajuden a fer tota la paperassa. Tingueu en compte que la paperassa burocràtica al Regne Unit és pitjor que la nostra!
Canviem de tema… Com és la zona on vius?
Vivim a Nottingham, al nord-est del Regne Unit. Malgrat ser una ciutat, té un encant especial. A dos passos de la ciutat trobem Sherwood Forest, el bosc de Robin Hood. Realment la ciutat (i la zona) viu molt d’aquest personatge. S’hi poden fer rutes turístiques seguint les seves aventures, per exemple. Vivim, amb el meu company, en una típica caseta anglesa; això no ho tenia quan vivia a Londres!
Trobes a faltar el clima català?
Sí, molt! Aquesta és la clàssica conversa amb els amics espanyols de la zona. Porto més de tres anys vivint al Regne Unit i encara em sorprenc a mi mateixa quan els dies de sol sóc la primera en decidir que cal fer un pícnic en algun dels parcs.
Què és el que més t’agrada de viure a al Regne Unit?
Al principi estava convençuda que únicament m’hi quedaria uns mesos, o un any, per aprendre anglès, i que potser hi trobaria una feina més ben valorada que les que havia tingut a Catalunya. Però ara és on hi tinc la meva parella i on he començat una nova vida.
Aquest estiu, per vacances, vaig tornar a les Franqueses. Tot va ser molt complicat, i no sabíem amb què ens trobaríem a l’hora de tornar. A Catalunya la pandèmia semblava més controlada, però aquí no ho estava gens. Tinc amics que van decidir no marxar de vacances als seus països d’origen, i en tinc d’altres que no han tornat a Nottingham. Jo, en canvi, tenia clar que eren unes vacances i que el meu lloc estava aquí.
Si ens haguessis de portar a un lloc emblemàtic, quin seria?
Hi ha molts llocs preciosos! Òbviament cal visitar el Sherwood Forest i deixar-te endinsar dins del món de Robin Hood. També és molt recomanable passejar durant hores per la ciutat –aquí he entès el que vol dir “una ciutat amb encant”- o visitar el seu castell. Crec que quan la gent pensa en viatjar al Regne Unit sempre apareixen les típiques ciutats de Londres, Liverpoool, Oxford… però realment hi ha moltes zones per descobrir.
Suggereix-nos algun plat típic.
(Rient) No, això és impossible. La cuina no és el plat fort dels anglesos. El Sunday roast, als pubs, és bo, però no saben cuinar. A casa tenim la gran sort de rebre caixes amb embotits i oli, que els meus pares m’envien. No puc dir que siguem grans sibarites, però s’ha de reconèixer que la cuina anglesa no és un dels punts forts del país. Això sí, tenen una gran quantitat de cerveses.
Què trobes a faltar de Catalunya?
Sobretot la família, els dies de sol un darrere l’altre i la relació entre els iguals. Aquí la gent és molt freda, no hi fas amics de veritat… fas amistat amb expatriats espanyols o italians, però no és gens fàcil tractar amb els anglesos; són molt diferents de nosaltres.
Et planteges tornar a viure a les Franqueses?
Ara per ara no, la meva vida la tinc muntada aquí, si més no durant uns anys. I potser m’agradaria viure en algun altre país abans de tornar a casa.