Qui ens ho havia de dir, a nosaltres, una societat moderna i civilitzada i, sobretot, informada, que ens comportaríem amb la desesperació amb què ho hem fet. Estem hiperconnectats amb el mòbil, l’ordinador, la tele, ràdios, diaris, i resulta que el que ens fa actuar és el boca orella de tota la vida.
Malgrat saber fefaentment que estem davant d’una pandèmia i haver vist com han actuat altres països que l’han patit abans que nosaltres, i saber que, malgrat les restriccions, els serveis essencials continuen coberts, malgrat tot això, si veiem que ens pot afectar correm a buidar els supermercats, les farmàcies, benzineres i tot el que convingui per poder “sobreviure” davant d’aquesta nova situació.
Histèrica. Així és la nostra societat. Que arriba la pandèmia? Comprem llegums, pasta i paper de wàter, que no falti! Que arriba Setmana Santa i seguim confinats? Tothom a fer la mona, el mico i el que convingui i els cistells plens de farina, llevat, sucre i xocolata, que bé que ens mereixem de passar un dia dolç a aquestes alçades.
I cada dia a aplaudir, als sanitaris, a la policia, al personal dels comerços. A tothom, que tothom s’ho mereix.
Ara bé, quan tot això passi, –que passarà!-, i valorem l’actuació de la sanitat, de la policia, de la política, etc., reflexionem també sobre el nostre comportament com a consumidors i, per què no, com a societat.
J. A. Guillem