Poema: Distància

La distància t’allunya dels teus,

la distància acosta a un mateix;

si ho aprofites, aquests instants breus

revifen la teva flama i reneix.

 

Enmig de festes, que trobes pels mons,

descobreixes tot el que has adquirit:

sentiments, desitjos i passions

que a la teva vida donen sentit.

 

Estant allunyat dels quefers diaris,

fixes la mirada en altres vells, nens…

i els teus veus com herois extraordinaris

que t’insuflen força i aire novells.

 

La distància tornarà a ser poca,

la distància vencerà les pors;

ara a lluitar que és el que toca

i vèncer l’egoisme carregós.

 

Manel Mateo