Segurament, si féssim una enquesta sobre quins són els animals verinosos que habiten a Catalunya, l’escorpí seria un dels que sortirien a la llista i de ben segur en una de les primeres posicions.
L’escorpí groc, com el seu nom indica, és de color groc amb la part posterior de color més fosc i pot arribar a fer uns 8 cm de de llargada. Té el cos dividit en dues parts: el cefalotòrax i l’abdomen. Al cap hi té els ulls, la boca i unes urpes acabades en pinces que s’anomenen pedipalps. A més a més, té quatre parells de potes i la seva cua és més llarga que el cos.
Al final de la cua hi té un agulló amb el qual pica i injecta el verí. Tot i que el verí de l’escorpí groc no és mortal, és prou potent com per a fer-nos passar una mala estona ja que provoca un dolor molt fort i ampolles a la zona on s’ha fet la picada. Si la quantitat de verí és molt alta i l’escorpí l’injecta a una persona gran, nens o persones sensibles, pot arribar a produir marejos, mal de cap, vòmits i febre.
Pel que fa a l’alimentació, l’escorpí groc menja bàsicament insectes, que agafa amb les pinces i se’ls menja directament. En el cas que l’insecte sigui gran, li clava l’agulló i el mata o el paralitza amb el verí.
Pel que fa a la reproducció, convé destacar que els escorpins són ovovivípars, és a dir, que els ous es queden dins del cos de la femella fins al moment en què eclosionen. Quan neixen les cries (entre 30 i 60 després de 15 setmanes de gestació), aquestes pugen a l’esquena de la mare i s’hi queden fins que es poden moure per elles soles.
Si volem observar l’escorpí groc, haurem de buscar en zones seques, molt assolellades i amb poca vegetació, concretament sota les pedres. Però ho hem de fer amb molt de compte que no ens piqui amb el seu agulló i, sobretot, deixant la pedra en la mateixa posició en què l’hem trobada per tal de no destruir el seu hàbitat.
Dels escorpins, destaca el fet que són animals solitaris i que eviten els altres escorpins; els agrada anar a la seva i, de fet, si es troben altres individus de la mateixa espècie que són més petits que ells, se’ls mengen. Només es troben i es relacionen breument per aparellar-se. De fet, com que la femella acostuma a ser més grossa que el mascle, quan acaben l’aparellament, la femella se’l menja.
Finalment, només remarcar que a banda de l’escorpí groc, a Catalunya també hi podem trobar dues espècies més d’escorpí: l’escorpí negre (Euscorpius flavicandis) que viu en zones humides, i l’escorpí cec (Belisarius xambeui) que viu al Pirineu i al Prepirineu. De les tres espècies existents a Catalunya, només l’escorpí groc té un verí que podem considerar perillós.
Nom comú: Escorpí groc (cat), escorpión amarillo (cast), scorpion jaune (fr), yellow scorpion (ang)
Nom científic: Buthus occitanus
Ordre: Aràcnids
Família: Bútids
Olga Alcaide (biòloga)