“Era absolutament impossible imaginar-s’ho”
Doctor Prats és un grup català de fusió musical de Terrassa i el Vallès, nascut l’any 2014. Està format per set integrants, liderats pel Marc Riera i amb un component -en Víctor Martínez- molt vinculat al nostre municipi. Han tocat en festivals de música com l’Acampada Jove i Canet Rock. El passat divendres 14 de setembre, per festa major, van actuar a Corró d’Avall.
D’on va sorgir el nom del grup?
Doctor Prats és una onomatopeia musical. És com el so que fa la bateria en un moment concret, que en aquest cas és: “bombo, bombo, caixa”; seria així com “doc, tor, prats”. El nom del grup va sorgir de manera bastant natural i ens va fer gràcia des del primer moment. Al principi sonava estrany, però de fet, si haguéssim sabut que el grup funcionaria tan bé, potser ens l’haguéssim pensat més.
Quan vau començar a tocar us imaginàveu que arribaríeu tan lluny?
Era absolutament impossible imaginar-s’ho. A més nosaltres ja havíem format part de diversos projectes anteriorment i érem conscients que el món de la música és molt difícil. Tenim molt present que això que ens ha passat és una cosa excepcional i que a més està fora del nostre abast, és a dir, depèn exclusivament de la gent i què allò que fem es converteixi en alguna cosa més que simples cançons.
Quan vau crear el grup teníeu algun objectiu fixat?
El Marc tenia moltes cançons al tinter. Ell va ser qui ens va trucar i ens va dir que tenia unes cançons que volia gravar. Aquest era el seu objectiu, però al final això es va acabar convertint en un grup, hem acabat gravant tres discos i hem fet més de dos-cents concerts per tot el món.
Com a grup, teniu algun somni?
És difícil, perquè hem pogut tocar a tots els grans escenaris que desitjàvem. Ens en falten dos que ens fan molta il·lusió: un és a les festes de Tarragona i l’altre a les festes de la Mercè a Barcelona.
Què és el més boig que ha fet un/a fan per vosaltres?
Venir des del Japó per veure’ns. Va ser una noia a qui li va agradar moltíssim Doctor Prats quan vam fer la gira pel Japó i va decidir agafar les maletes i venir tota sola al Mercat de Música de Vic de l’any passat.
I la cosa més rara que us ha passat en un concert?
Vam anar a un festival en el qual es feien molts concerts seguits i hi havia un grup de fans que volien estar tota l’estona davant de l’escenari. Què van fer? Posar-se bolquers per no haver d’anar al lavabo i no perdre la primera fila!
Quin va ser el vostre primer concert i com ho recordeu?
Vam fer una presentació del grup en una sala de Terrassa i van venir unes 500 persones. La gent cantava les nostres cançons i ens va donar força per decidir començar aquesta aventura.
De què esteu més orgullosos?
De l’equip que hem creat, perquè al cap i a la fi som músics però també amics, i ens permet estar junts. De vegades discutim, però després ens abracem i hi ha molta estima.
Teniu alguna vinculació amb les Franqueses?
Sí, en Víctor va viure vint-i-un anys a Bellavista i havia estudiat a l’Escola de Música de les Franqueses, a la Plaça de l’Escorxador…havia fet molta vida al poble. Per tant, tot i que molta gent no ho sap, un dels músics de Doctor Prats és de les Franqueses.