Aquest mes de març he fet 40 anys. No faré una dissertació sobre la fi de la joventut i les meitats de la vida, però sí que us vull explicar breument una experiència –o més ben dit, el regal- que aquest aniversari m’ha portat.
La meva dóna em va regalar el lloguer d’una immensa autocaravana per a les vacances de Setmana Santa, amb una ruta al cap: conèixer espais del nord de França. Sempre he tingut ganes de conèixer Normandia i els escenaris de les batalles de la Segona Guerra Mundial i el dia D, però mai hauria pensaten recorre’ls amb una autocaravana de 3 tones i mitja i 7 metres de llarg.
Jo sóc, o més aviat era, dels conductors que quan es trobaven un d’aquests aparells per la carretera, es queixava de la seva velocitat i d’haver-los d’avançar. Sempre ràpid i amb preses! També haig de reconèixer que si veia un grup d’autocaravanes aparcades per passar la nit a prop del meu lloc de vacances, pensava com podien estar ocupant espais sense pagar ni un duro. Tot això ha canviat!Fer 3.000 quilòmetres pel país veí, sense presses, m’ha fet canviar la mirada. Sense presses perquè no pots viatjar amb presses amb una casa amb rodes, perquè no pots portar la mateixa velocitat que amb el teu vehicle habitual… Perquè veus com t’avança gent estressada o com la teva autocaravana també embarranca al fang de la Bretanya i de la Normandia i necessites que et remolquin. Perquè per despertar-te al llit, a sobre del volant, amb el cant dels ocells o la caiguda de la pluja, no es recomana anar amb presses. No pots tenir pressa per fer visites a petits pobles de la costa francesa o de la Vall del Loira ja que has de ser lent per aparcar, perquè cal buscar llocs on dormir…
I t’adonesque es viatja millor sense presses, i estic segur que aquest ha estat el millor regal d’aquest viatge i d’aquesta nova etapa de la meva vida. M’he adonat que posar-te en la pell dels altres t’ajuda a entendre’ls i, per tant, a respectar-los. M’he adonat que voler veure moltes coses, no et permet veure-les bé ni dedicar-los el temps que requereixeni queel més important del viatge, i de la vida,és qui t’acompanya i poder gaudir-nea poc a poc. Viatjar “slow” per viure millor.