FREAKS

Aquests dies no paro de rebre comentaris de companys, amics i coneguts sobre com un personatge la va fer grossa a la gala de selecció del representat en el concurs d’ocells cantors europeus. I de com la presentadora de la gala, sempre correcta i guardant les formes, va passar un dels pitjors moments de la seva vida televisiva. I com el personatge en qüestió tenia més de 3 milions d’entrades a Google.

El fet que un personatge de baixa categoria insulti o es toqui les seves parts en hora de màxima audiència, al respondre als crits del públic, no és correcte, però podria ser normal. El que em sembla més anormal és que aquest personatge passi a rebre l’interès general d’un país que està en crisi, fins i tot, amb els seus ídols.

Al cap de poc temps vaig començar a rebre i recordar tot un ventall de personatges que assolen la xarxa i que pots veure al Youtube en multitud de situacions: amenaçant a altres personatges, intentant cantar, fent gestos, tombarelles, insultant… Només us heu de ficar a Internet i disposar-vos a rebre una dosi brutal d’aquesta cultura del segle XXI.

Molts poden dir que això només és diversió, que riure dels altres quan són així de “freaks” –rars-, no té res de dolent i que, en última instància, són els espais d’Internet els que s’aprofiten d’aquestes persones.

Jo em volia plantejar una reflexió sobre aquestes persones rares. No coneixem a cada poble (el nostre inclòs) a un o més d’un personatge rar, especial, limitat, estrany? Oi que sí? I si aquest personatge anés ben begut i el gravéssim amb el mòbil, podria fer coses que farien gràcia? Oi que sí?

Veritat que aquestes persones, quan passa el boom i comencen a decaure les consultes a Internet, ho deuen passar malament? Oi que sí? No és veritat que l’anonimat que els ofereixen els nostres pobles també és una mena de protecció?

Ens agradaria ser nosaltres els que sortíssim a Internet aquell dia que vam beure una mica més del compte?

No vull reprovar a ningú, ja que tothom és lliure de passar el seu temps lliure fent allò que vulgui, però aquestes reflexions i altres sobre el model que sembla triomfar a la nostra societat em tornen al cap i les volia compartir amb vosaltres… abans que penjar-les al Youtube.

Gràcies.