Amb l’arribada de l’estiu, l’Ajuntament torna a enviar cartes als propietaris de terrenys buits perquè els seguin i així prevenir incendis. És una mesura lògica i necessària. Ningú discuteix que la seguretat ha de ser una prioritat col·lectiva.
Però, com passa sovint, la teoria és impecable. El problema arriba quan mirem la realitat.
Mentre es demana responsabilitat als veïns, hi ha espais públics on aquesta mateixa responsabilitat no és tan evident. Camins amb vegetació alta, marges sense manteniment i zones industrials amb herbes acumulades que fa temps que esperen una sega que mai arriba.
Només cal passejar pel camí de Llerona cap al camp de tir o observar el marge del carrer Ribera del Congost per veure que no parlem de casos puntuals. Són situacions visibles que afecten tant la imatge del municipi com, sobretot, la seguretat.
La prevenció d’incendis no pot ser una responsabilitat unilateral. No es pot exigir als veïns allò que l’administració no està garantint en els espais que li corresponen. La coherència és clau: si es demana compromís, aquest ha de ser compartit.
Governar no és només recordar obligacions. És també donar exemple.
Els veïns han de complir, sí. Però l’Ajuntament també. Perquè la seguretat no entén de propietats: entén de responsabilitat.
Junts per les Franqueses – CM