Petjades del Pirineu
Pujant muntanyes sentia alegria
i l’aliment ver pel seu esperit;
la natura envoltada d’harmonia
en seria inspiració i delit.
El cant que de Verdaguer brollaria,
a inhòspit Pirineu trescant ardit,
copsà l’humil encant de cada dia,
l’enjoiada volta de cada nit.
Canigó és present i també passat
d’aquelles terres gal·lo-catalanes,
les quals malgrat qualque històric embat,
s’han manifestat encara ufanes.
I si sentíssim alguna enyorança
d’aquella muntanya ja arrabassada,
no en manifestéssim ara recança
de sa catalanitat amarada.
Manel Mateo