La meitat de la riquesa mundial està en mans d’un u per cent de la població. És a dir, el cinquanta per cent de la fortuna acumulada per la humanitat la posseeix només un u per cent dels humans. Aquesta és una dada extreta de nombroses anàlisis que s’han fet els darrers anys sobre la desigualtat econòmica arreu del món. Una dada trista i alarmant, alhora que inexplicable. Costa d’entendre que es permeti aquest desnivell tan profund en la distribució de la riquesa, però es permet.
Tot i així, hi ha una petita venjança preparada contra aquells que acumulen tants diners. I és que, per algun estrany motiu, la meitat de la cultura mundial sembla que també està quedant en mans de l’u per cent de la població. La capacitat de llegir amb profunditat, de tenir esperit crític, de saber desenvolupar una anàlisi objectiva, la capacitat d’observar els esdeveniments d’una manera distant i transversal, de mantenir una actitud estoica i serena davant la vida i la voluntat de promoure la cultura com una eina de progrés al servei de la comunitat, tota aquesta riquesa cultural sembla que també està quedant en mans de tan sols un u per cent de la població.
Enmig dels dos bàndols queda un noranta-vuit per cent de la població que ni acumula massa capital ni acumula massa cultura.
I no. Qui escriu aquestes línies no pertany a l’u per cent que acumula la meitat de la fortuna econòmica del món ni tampoc a l’u per cent que acumula la meitat del valor cultural de la humanitat. Jo no seré mai d’un grup ni de l’altre. Més aviat m’agrada mirar-ho tot plegat des de la distància, amb serenor, amb un somriure. Veure com uns recullen plata i veure com altres acumulen saviesa. I la petita venjança rau en observar com creix la felicitat en aquells que acumulen plata i com creix la felicitat en aquells que van acumulant saviesa.
Ka