BEGUDES ENERGÈTIQUES EN JOVES

Actualment, molts joves consumeixen begudes energètiques per augmentar el rendiment a la feina, al gimnàs o com a beguda acompanyant dels àpats. 

Aquestes begudes estan compostes bàsicament per una barreja d’aigua carbonatada, sucre (o edulcorants en opcions baixes en calories), additius i aromes, entre els quals destaca la cafeïna. El seu valor nutricional és escàs, amb un alt contingut en sucres (si no són light). I algunes incorporen vitamines del grup B i aminoàcids amb efecte energètic i revitalitzant. 

Una beguda energètica estàndard de 250 ml conté 80 mg de cafeïna, l’equivalent a una tassa de cafè exprés. Cal tenir present que la ingesta màxima recomanada de cafeïna és de 400 mg diaris, equivalent a 4 o 5 cafès. 

Atès que hi ha variabilitat de concentracions segons les marques, es recomana revisar les etiquetes del producte abans del consum per evitar sobredosi de cafeïna i les seves conseqüències. Es coneixen els efectes nocius d’aquestes begudes, però no la gravetat del que poden causar en la nostra salut. 

Dins dels possibles efectes en adolescents destaquen: 

  • El deteriorament físic, en què el sistema cardiovascular es troba perjudicat per l’excés d’estimulants, que provoquen taquicàrdies, arrítmies i elevació de la pressió arterial, entre d’altres.
    L’alt contingut en sucres i extractes com el guaranà s’associa a un major risc d’obesitat, diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica.
    Existeix un alt risc d’excés de vitamines del grup B (B3 i B6) si hi ha un consum freqüent, és a dir, hipervitaminosi. 
  • El deteriorament mental, com ara les alteracions de la son degudes a la cafeïna.
    Poden provocar augment de l’ansietat, irritabilitat, atacs de pànic i símptomes depressius. També poden tenir influència en l’aprenentatge, la concentració i la presa de decisions. 

Cal destacar que, en algunes ocasions, aquestes begudes poden ser la via d’entrada per afavorir el consum d’altres substàncies com l’alcohol, el tabac i/o la marihuana, fet que pot generar situacions de dependència i addicció. 

Ana Calonge vallejo

Infermera CAP Les Franqueses 

Màster en Alimentació i Nutrició de la UB 


TRACTAMENT COMPLEMENTARI EN MALALTIES GREUS 

El tractament complementari s’utilitza, com indica l’adjectiu, per complementar els tractaments convencionals, però no es pot fer servir com a substitut, atesa la seva escassa o nul·la evidència científica. 

Són tractaments complementaris l’acupuntura, l’homeopatia, l’osteopatia, la quiropràxia, l’herboristeria, les teràpies energètiques (reiki), la manipulació corporal, l’ozonoteràpia… 

Ramon Velayos 

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *