Actualment, molts joves consumeixen begudes energètiques per augmentar el rendiment a la feina, al gimnàs o com a beguda acompanyant dels àpats.
Aquestes begudes estan compostes bàsicament per una barreja d’aigua carbonatada, sucre (o edulcorants en opcions baixes en calories), additius i aromes, entre els quals destaca la cafeïna. El seu valor nutricional és escàs, amb un alt contingut en sucres (si no són light). I algunes incorporen vitamines del grup B i aminoàcids amb efecte energètic i revitalitzant.
Una beguda energètica estàndard de 250 ml conté 80 mg de cafeïna, l’equivalent a una tassa de cafè exprés. Cal tenir present que la ingesta màxima recomanada de cafeïna és de 400 mg diaris, equivalent a 4 o 5 cafès.
Atès que hi ha variabilitat de concentracions segons les marques, es recomana revisar les etiquetes del producte abans del consum per evitar sobredosi de cafeïna i les seves conseqüències. Es coneixen els efectes nocius d’aquestes begudes, però no la gravetat del que poden causar en la nostra salut.
Dins dels possibles efectes en adolescents destaquen:
- El deteriorament físic, en què el sistema cardiovascular es troba perjudicat per l’excés d’estimulants, que provoquen taquicàrdies, arrítmies i elevació de la pressió arterial, entre d’altres.
L’alt contingut en sucres i extractes com el guaranà s’associa a un major risc d’obesitat, diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica.
Existeix un alt risc d’excés de vitamines del grup B (B3 i B6) si hi ha un consum freqüent, és a dir, hipervitaminosi.
- El deteriorament mental, com ara les alteracions de la son degudes a la cafeïna.
Poden provocar augment de l’ansietat, irritabilitat, atacs de pànic i símptomes depressius. També poden tenir influència en l’aprenentatge, la concentració i la presa de decisions.
Cal destacar que, en algunes ocasions, aquestes begudes poden ser la via d’entrada per afavorir el consum d’altres substàncies com l’alcohol, el tabac i/o la marihuana, fet que pot generar situacions de dependència i addicció.
Ana Calonge vallejo
Infermera CAP Les Franqueses
Màster en Alimentació i Nutrició de la UB
TRACTAMENT COMPLEMENTARI EN MALALTIES GREUS
El tractament complementari s’utilitza, com indica l’adjectiu, per complementar els tractaments convencionals, però no es pot fer servir com a substitut, atesa la seva escassa o nul·la evidència científica.
Són tractaments complementaris l’acupuntura, l’homeopatia, l’osteopatia, la quiropràxia, l’herboristeria, les teràpies energètiques (reiki), la manipulació corporal, l’ozonoteràpia…
Ramon Velayos
Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària