El maig passat, l’Ajuntament va posar en marxa una nova iniciativa que havia de servir per acostar l’alcalde a la ciutadania. “L’alcalde respon”, un espai on els veïns podien plantejar preguntes i rebre’n una resposta directa.
El 28 de maig es va publicar el primer vídeo. El format mostrava preguntes que, suposadament, havien fet arribar els ciutadans, mentre l’alcalde les responia. Era una fórmula que podia afavorir la transparència, la comunicació i la proximitat amb els veïns.
Però aquesta intenció es va diluir ben aviat. Al vídeo publicat al juny, les preguntes desapareixen i són substituïdes per simples titulars com “petards”, “piscina” o “contenidors”. A partir d’aquí, el protagonisme recau exclusivament en l’alcalde, que exposa la seva versió sobre cadascun d’aquests assumptes. Més que un espai per respondre les inquietuds de la ciutadania, el format es converteix en un canal de comunicació unidireccional.
És inevitable recordar la coneguda frase de Francisco Umbral: “He venido aquí a hablar de mi libro”. La comparació pot semblar irònica, però descriu la sensació que transmet aquesta iniciativa: més orientada a explicar els èxits del govern que no pas a respondre les preguntes dels veïns. I potser el que esperaven els veïns era, senzillament, allò que anunciava el títol: que l’alcalde respongués.
Anna Pasqual