Cada vegada que poso un vinil a casa sé que serà un bon moment. Per desgràcia, passa menys vegades de les que voldria, però, quan passa, sovint acompanyat d’un llibre, sé que serà un bon moment.
És un bon moment perquè saps que li dedicaràs mitja hora o més a gaudir de la música i del mateix grup. Sense presses, centrant la teva atenció auditiva i emocional en aquell cercle de plàstic negre ple de solcs que amaguen melodies.
El plaer comença en l’elecció del vinil. Si tens la sort de tenir una bona col·lecció de vinils, gaudiràs del procés de tria. Miraràs les seves portades en paper, les fotos dels artistes, les lletres de les cançons. Hi ha LPs que són una veritable obra d’art, tant per la seva composició i significat com pel missatge que ens aporten. Alguns discs i les seves portades es mereixen estar exposats a museus… de fet, ja passa. Podràs recordar moments viscuts a través dels vinils i de les seves portades.
La meva col·lecció de vinils, no massa nombrosa, per desgràcia, està formada per discs dels anys vuitanta i noranta recuperats de l’abandonament de les golfes. Estan en diferents estats de conservació, però tots tenen un aspecte que els fa ser gairebé antiguitats. També es nota en aquests vinils antics un tacte i una olor especial… amb història.
Comparteixen espai amb alguns germans petits. Són els vinils de 7 polsades. Aquells germans petits amb un forat més gran que havien de sonar a una velocitat més ràpida. Tenen quatre o cinc temes, però són petites joies de la música. La resta de la meva col·lecció està formada per vinils més moderns i recents. Gràcies a la moda recent de recuperar el vinil per escoltar música, es poden trobar moltes noves edicions i, de tant en tant, també n’he comprat algun.
I aleshores, segueix el ritual. Has d’obrir el tocadiscs, posar-hi el vinil, mirant que no estigui massa brut… I quan el formigueig sorrenc és el so previ a la melodia escollida, comença el gaudi… gràcies per la música i gràcies pels vinils.
Lletraferit