Montserrat Llasat, professora de la Universitat de Barcelona: “Si el clima continua escalfant-se, els fenòmens meteorològics adversos seran més freqüents i intensos!”
Montserrat Llasat és investigadora del grup GAMA de la Universitat de Barcelona, on estudia els fenòmens meteorològics extrems i el seu impacte en la societat. Especialista en divulgació i comunicació científica, centra part de la seva recerca en la percepció social del risc i en projectes de ciència ciutadana com Floodup, orientats a recollir observacions locals i millorar la comprensió dels episodis adversos.
Aquest febrer ha participat en el cicle Febrer Científic —que pretén acostar la ciència als més petits— amb una conferència dedicada a explicar com la ciència pot ajudar a afrontar l’augment d’aquests fenòmens i a comunicar-los de manera efectiva per reduir-ne els impactes.
Què et va portar a especialitzar-te en els fenòmens extrems?
Vaig estudiar biologia i m’interessaven l’educació ambiental i la divulgació. En un projecte europeu sobre riscos naturals vaig veure que comunicar bé la ciència també protegeix les persones. Aquella experiència em va obrir la porta al camp dels fenòmens extrems.
Pertanys al grup de recerca GAMA. Quins són els objectius d’aquest grup?
Estudiem fenòmens meteorològics adversos i riscos naturals: pluja extrema, inundacions, tempestes, sequeres i incendis forestals. Analitzem sèries, tendències i anomalies, i l’impacte del canvi climàtic i dels danys socials que provoca. Ho fem amb una mirada interdisciplinària, perquè en riscos com les inundacions hi intervenen molts factors.
Però també formeu estudiants, clar…
Sí. Com a grup universitari, formem estudiants i joves investigadors perquè entenguin aquests fenòmens i hi treballin amb criteri. La transferència del coneixement és clau.
Cal sortir dels límits de la universitat?
Totalment. Divulgar vol dir col·laborar amb mitjans, fer activitats amb escoles i participar en espais de decisió perquè el coneixement tingui un impacte real. Això ens ha portat a impulsar projectes participatius i de ciència ciutadana, que aporten dades i connecten la ciutadania amb la recerca.
Quins són els fenòmens adversos més rellevants a Catalunya?
El risc principal són les inundacions. El clima mediterrani es caracteritza per pluges molt intenses en poca estona, sobretot a la tardor. També destaquen les sequeres i les temperatures extremes. De tant en tant hi ha episodis molt severs: precipitacions torrencials, tornados, mànegues, esclafits, pedra o onades de calor, que poden alterar la vida quotidiana. Pel que fa a les inundacions, recomano visitar el portal AGORA (agora.ub.edu), que fa accessible el coneixement sobre aquest fenomen.
Aquests fenòmens han canviat en les darreres dècades?
Sí. Les temperatures han augmentat i hi ha més onades de calor. La pluja és més irregular: hi ha períodes secs més llargs i, quan plou, ho fa amb més intensitat, cosa que afavoreix les inundacions. L’impacte final depèn també de com ocupem el territori i de si situem béns i infraestructures en zones de risc.
Què passarà en el futur?
Les projeccions indiquen que, si el clima continua escalfant-se, els fenòmens adversos seran més freqüents o intensos. Per exemple, hi haurà onades de calor més llargues i més nits tropicals i tòrrides.
També augmentaran les pluges?
La precipitació és molt variable, però en general s’esperen menys precipitacions, sobretot a l’estiu i a la tardor, i més dies seguits sense pluja, cosa que incrementarà el risc de sequeres. Les inundacions podrien augmentar per pluges més torrencials, però també per la major exposició i vulnerabilitat del territori.
Estem preparats per afrontar els riscos climàtics?
S’ha avançat: hi ha campanyes i millors sistemes d’alerta. Però cal garantir que la informació arribi i sigui entesa per tothom. També és clau conèixer el territori on vivim, els riscos associats i mantenir la memòria d’episodis passats.
Què podríem fer més?
A nivell individual i comunitari, cal saber com actuar en una emergència i preparar un pla familiar o veïnal.
Com es poden millorar els sistemes d’alerta per a episodis extrems?
La recerca ha permès grans avenços. Cal utilitzar canals i llenguatges adequats per arribar a tothom i incloure els impactes previstos en els avisos perquè siguin comprensibles. També cal educar en la gestió de la incertesa, entrenar la resposta i avaluar què ha funcionat i què no després de cada episodi.
Què és Floodup?
Floodup és una aplicació mòbil que permet enviar observacions —com fotografies— sobre riscos naturals i sobre bones o males pràctiques de prevenció i adaptació. Funciona de manera senzilla: es poden publicar observacions, veure les d’altres participants i consultar recursos com una guia de categories. L’objectiu és promoure la participació ciutadana en la recerca sobre riscos naturals i canvi climàtic, i obtenir informació local valuosa.
Per què és tan important la participació ciutadana?
Perquè aporta més dades i de més llocs. Les observacions ciutadanes permeten entendre millor els impactes dels episodis extrems, ja que són locals i detallades. Ens donen informació de zones on no hem pogut anar o on no sabíem que hi havia afectacions. També serveixen per avaluar com es preparen les comunitats davant els fenòmens naturals i el canvi climàtic. Observar i contribuir és una oportunitat per aprendre què ha passat i treballar perquè futurs episodis causin menys danys, augmentant la resiliència i reduint la vulnerabilitat.
Com es poden treballar els fenòmens meteorològics extrems amb els infants?
Amb tallers pràctics, com construir un pluviòmetre o simular precipitacions intenses en una maqueta, i amb jocs de rol que ajudin a reflexionar. L’ús d’instrumental els permet entendre com es mesuren les dades i com es fan les previsions. Jocs i recursos educatius ajuden a comprendre conceptes complexos de manera lúdica.
Per què és important que hi hagi vocacions científiques entre els més joves?
Perquè asseguren que en el futur hi hagi persones preparades per afrontar reptes reals —sobre la salut, l’energia, l’aigua, el clima…— i per prendre decisions amb criteri.
I com els podem atreure a aquest món?
Fent la ciència propera i motivadora: connectant-la amb problemes quotidians, deixant-los experimentar i mostrant referents diversos i reals, és a dir, explicant que no cal ser un “geni” per dedicar-s’hi. La ciència és treball en equip, creativitat i curiositat. També cal oferir oportunitats: visites a laboratoris, estades, concursos i projectes de ciència ciutadana.