M’estic adonant que soc un “boomer”. Que m’estic fent gran és una evidència inqüestionable: les meves canes al cap, arrugues a la cara i dolors als genolls ho certifiquen. No ho porto malament, ho accepto i no ho dissimulo. No he necessitat fer-me “runner”, ni apuntar-me a pàdel, ni buscar una nova parella més jove. Això sí, reconec que he mirat pàgines de motos de segona mà. Accepto que faig anys i que m’estic fent gran, però no m’havia considerat “boomer” fins fa poc. Segons la Viquipèdia, darrere d’aquest concepte hi ha aquelles persones nascudes entre 1946 i 1964. Són els nascuts al “Baby Boom” i d’aquí l’anglicisme. En realitat no és el meu cas; jo vaig néixer força anys després, però el que està calant a la societat, és la idea de “boomer” com a carca, que no és modern, que no està a l’última… I això és el que em comença a preocupar. Crec que estic deixant de ser modern i us ho explicaré a partir de diversos episodis que recentment he viscut:
Ahir, tot sortint de comprar el pa, a la porta, vaig veure una senyora tota rígida, que em mirava fixament i que estava parlant en veu alta. Jo, amb la meva barra de quart -no pas una baguet- a la mà, li pregunto si ens coneixem. La dona em mira estranyada i m’assenyala un petit auricular a la seva oïda. Estava mantenint una conversa telefònica. La meva cara de ridícul va ser important.
Aquest darrer mes he tingut dos incidents amb patinets elèctrics. Un com a conductor a motor i un altre com a vianant. Tots dos amb conseqüències poc importants, però força aparatoses i amb intercanvi gutural mutu. No suporto aquests aparells i aquesta nova mobilitat per carretera i /o vorera.
També he tingut dues petites enganxades i xocs recents. Una primera amb una noia que caminava absorta mirant un vídeo amb el mòbil. Es va disculpar parlant alguna cosa d’un “youtuber”. La segona va ser amb un senyor amb una bicicleta elèctrica i una motxilla gegant de Globo, que em va atropellar al pas de vianants. Al xocar i veure la meva emprenyada em va oferir un kebab. No el vaig acceptar.
També he tingut alguna situació desagradable amb repartidors d’Amazon, venedors de mòbils i línies d’internet. També he vist tancar el darrer videoclub de la ciutat. Em passo hores sense saber què escollir a Netflix i sempre acabo al 3/24. He recuperat els meus vells vinils i he anat al cinema. Tinc certa nostàlgia. Ah! I vaig provar una beguda energètica i se’m va posar molt malament. I no suporto els poke bowls, el ramen ni els brunch. Sí que m’agrada un bon esmorzar de forquilla. I he parlat força amb els amics i familiars del temps, la sequera … I he mirat amb passió el temps de TV3.
En definitiva, m’estic fent antic. El que no vull és tornar-me desconfiat, emprenyat, perepunyetes, malcarat… No vull envellir malament. No vull sentir-me “boomer”.
LLETRAFERIT