Poc més d’un any i mig després de la seva mort, apareix un llibre que vol fer memòria del rector de Marata i de Corró d’Amunt.
El passat 20 de maig el Centre Cultural de Marata s’omplí de gom a gom. I l’ocasió ho mereixia. Es presentava en públic el llibre “Mossèn Josep Cardús, la comunitat com a vocació”, una publicació que pretén recordar la figura del qui fou rector de Marata i de Corró d’Amunt, traspassat el 31 d’octubre de 2020. Un llibre que no vol ser ni una biografia, ni un llibre d’història, sinó tan sols un recull de testimonis que permeten acostar-nos a les múltiples dimensions d’aquest home que va marcar el destí de tota una generació.
Fa poc més d’un any i mig morí Mossèn Josep Cardús. Fou rector de la parròquia de Santa Coloma de Marata durant 63 anys. I també de la de Sant Mamet de Corró d’Amunt durant 34. Però sobretot fou un personatge singular amb múltiples facetes. Un home – tal i com el defineix el seu nebot, el sociòleg Salvador Cardús-, “tenaç i incansable, obert a mil interessos i sempre al servei de les seves dues parròquies, de la comarca, del país sencer i de la seva estimada Església”.
Fou justament en Salvador Cardús qui llançà la idea de fer un llibre per fer perdurar la seva memòria. Una publicació que ha estat editada pel periodista Vicens Relats i que ens apropa a la figura del Mossèn mitjançant una quinzena llarga de testimonis. Alguns d’aquests testimonis es van reunir al Casal de Marata el passat 20 de maig en la presentació d’aquest llibre. Una presentació durant la qual hom va poder aprofundir en la personalitat de Cardús i alhora conèixer las tasca que va dur a terme en les múltiples causes en què va militar.
I és que Cardús va sentir la vocació sacerdotal de ben petit – cap als set o vuit anys i en plena Guerra Civil- i el 1941, quan encara no havia complert 11 anys, ja havia ingressat al Seminari Menor de la Conreria, a Tiana. Ben aviat ja va demostrar les seves inquietuds polítiques i culturals. I també va posar de manifest un caràcter gens mesell que el va caracteritzar al llarg de la seva vida.
Fou ordenat sacerdot l’any 1954, amb 23 anys, i després de passar per Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, l’any 1957 fou destinat a la parròquia de Marata de la qual ja no se’n mouria mai més. Marata va esdevenir casa seva. Una llar des de la qual dinamitzà el poble amb l’impuls d’iniciatives com la creació del Centre Cultural, la lluita contra el Quart Cinturó o contra el traçat del gasoducte que havia de trinxar el poble, o els concerts de música a l’església.
Però les inquietuds de Mossèn Cardús anaven molt més enllà. Professor, defensor de l’ecumenisme, impulsor del moviment escolta, investigador, apassionat d’Occitània i de la seva llengua, activista polític… El llibre ressegueix totes aquestes facetes de Cardús i ens permet acostar-nos a un home amb una personalitat complexa i alhora d’una riquesa inabastable. Un personatge únic que ha deixat una empremta que costarà esborrar.