Poema: “Enfilant la serra”

Des de baix, albirem dalt de la serra,

com ressegueix l’horitzó del llevant;

vora la riera, l’eixuta terra

espera ja la pluja saciant.

 

Com finestres en capses de llumins,

observades amb atenció plena;

com cucs que recorren sovint camins,

trens passen a redós de la carena.

 

Enfilem camí amunt on observem

cavalls, ramats i alguns més animals;

sense barreres, lliures avancem,

seguint aquestes tutes naturals.

 

Descobrim velles cases de pagès,

i d’altres reconstruïdes fa poc,

un ventall ben variat i divers,

que fa esdevenir l’excursió en joc.

 

Manel Mateo