Molts vam conèixer en Marc Boada com a presentador del programa de televisió Quèquicom de TV3. La seva passió és divulgar la ciència, especialment entre els més joves, i intenta fer-ho a través de tots els canals que té a l’abast. Té un taller a Sant Celoni on rep escoles, és autor d’una sèrie de novel·les juvenils, youtuber… Fa tot just unes setmanes va passar per les Franqueses per realitzar un dels seus tallers dins el programa del Febrer científic.
D’on ve el teu interès per la ciència?
La meva família sempre va estar molt sensibilitzada amb el coneixement. Era una família obrera de Terrassa, però tant els meus pares com els meus avis eren molt inquiets i molt cultes. D’aquí ve tot plegat.
Què has estudiat?
Tinc el títol de delineant industrial, però vaig fer un postgrau de museologia científica, i també diversos cursos d’escultura. Una mica de tot.
Com vas arribar a fer de divulgador?
Sempre m’havia interessat el coneixement científic, però quan vaig ser pare, ara fa 18 anys, el meu món va canviar i em vaig adonar que m’encantava explicar històries als petits. Es van alinear els astres i vaig començar a fer de divulgador.
I abans a què et dedicaves?
Construïa màquines per encàrrec per a museus de la ciència, per a tesis doctorals, prototips per a dissenyadors i artistes… Tenia una empresa amb més de 20 empleats.
Com va sorgir la possibilitat de presentar el programa Quèquicom?
Un dia, quan tot just s’estava dissenyant el programa, el director es va presentar a casa meva. Necessitava un assessor científic i algú que construís els aparells que sortien a la televisió, i així vaig començar. Quan el presentador del programa, en Toni Mestres, va plegar, em van proposar de fer un càsting i vaig guanyar.
I podem saber per què vas deixar de presentar-lo?
No!
Ara tens una masia on fas tallers per a les escoles.
Amb la família ens vam traslladar a viure al Montseny, i aquí vaig començar a fer experiments; molts d’ells relacionats amb la vida rural, com per exemple el de piles carboneres. Vaig convidar algunes escoles a visitar-nos i, com qui no vol la cosa, vam començar a fer activitats escolars.
També ets l’autor de la sèrie de novel·les Max Picard…
Sí. Un dia, quan estava netejant el galliner, em va trucar l’editora de la Galera i em va proposar que escrivís alguna obra que servís per difondre la ciència. Se’m va acudir el format de Max Picard. Ara estic enllestint el tercer lliurament, que anirà sobre l’òptica, la fotònica i la llum. Es titularà el “Misteri de la Llum”.
Quin és l’experiment més sorprenent què has fet?
Em vaig passar dos anys fent recerca per a la Fundació La Caixa i vam desenvolupar el bloc de gel de quatre metres cúbics que hi ha al Cosmocaixa. Després n’he fet molts més i, a partir d’aquí, m’he dedicat a l’escultura amb gel. Aquest és potser el més sorprenent.
I el que ha estat un fracàs?
Ui, moltes coses! De petits fracassos en tinc cada dia, perquè no paro de provar nous formats. De fet, contínuament estic intentant fracassar. El fracàs sota control!
Per què els infants s’interessen poc per la ciència?
No tenen ciència a l’abast. A les escoles s’expliquen coneixements científics, però no es fa ciència. Hi ha alguns espais dedicats a la ciència, com el Cosmocaixa, però els infants que volen fer activitats científiques no saben on anar. Tots tenen la curiositat, però no els donem l’estímul per experimentar.
I què s’hauria de fer?
S’haurien de crear petits espais d’experimentació, com els science centers dels Estats Units. Allà els infants tenen llimes, broques…. i s’ho han d’inventar tot.