“Hoy será un día de mierda y toda la culpa será mía” cantava el grup Sidonie al seu disc “Sierra y Canadá” del 2016.
Aquesta cançó ens fa pensar que, tot i que les circumstàncies no siguin les que un espera, l’actitud és el principal factor per a què el dia sigui bo o dolent.
Si canviem la paraula dia per la paraula any i any per la xifra 2020, tenim aquesta combinació. “Aquest serà un any de merda i tota la culpa serà nostra.”
Bejo, artista canari, canta “Fiesta en la Terraza” al seu disc del 2020 “Chachichacho”. Ens parla de l’arribada del virus que ens ha fet canviar hàbits de salut, relació, treball i temps lliure.
Pablo Wilson en el seu àlbum de 2020 “Songs from Quarantine” ens canta “Distanciamiento social, Nuevas formas de amistad”. És un fresc cant a les noves situacions que vivim aquests dies.
Los Planetas, grup essencial de l’indie espanyol, publica al 2020 el senzill “ La Nueva Normalidad”, que parla de com afronten amb certa violència la nova normalitat que ens ha deixat la situació actual.
La nova normalitat s’està fent un espai a la música, a les parades de mascaretes als mercats, a les terrasses dels bars, als debats dels polítics, a les excursions a la muntanya, a les muntanyes de residus sanitaris…està quedant un principi de segle molt polidet tot plegat.
El tema de fons és quina part de culpa hi tenim nosaltres i si en aquest any de merda, tota la culpa serà nostra… No, segur que coincidim. De ben segur coincidim en què la culpa no és nostra. Ens ve de fora. Això em fa pensar en una altra cançó. Michel Kiwanuka canta “You Ain’t the problem” al seu disc del 2019 Kiwanuka. Tu no ets el problema.
Però Per acabar aquest humil recorregut pandèmic musical recomanaria un disc sencer. El disc és : “Ventanas” del 2020 signat pels veterans Niños Mutantes. Cançons com “Tiro en el pie“ o “Todo tiene un precio” ens fan pensar que malgrat tota la culpa no sigui nostra, sí que tenim responsabilitat en el què i com ens sentim, vivim i, sobretot, en el que aprenem del que ens ha tocat viure. Això ja és cosa de cadascú…Ah, i que cadascú escolti la música que més li agradi, només faltaria.
Lletraferit