“Paisatge viscut” és l’obra de teatre interpretada el passat diumenge 26 de gener al Teatre Auditori de Bellavista en commemoració del bombardeig del 1939 a les Franqueses. Àurea Màrquez, actriu coneguda -entre d’altres coses- per aparèixer a la sèrie de TV3 “Com si fos ahir”, és juntament amb Anna Güell la protagonista d’aquesta obra. Interpreta la Maria Aurèlia Capmany exposant les seves memòries des de l’ocupació franquista de Barcelona, al gener de 1939, fins poc després de la mort de Franco.
Com vas triar aquesta feina? Per tradició familiar o per vocació sobtada?
Una mica les dues coses. A casa només el meu avi va ser actor aficionat, a Reus, tot i ser pastisser. Feia teatre durant el franquisme, en l’època en què havien de dir que feien una obra de Juan Tenorio però realment en feien una del Segarra…
Com et defineixes?
Em defineixo com a una actriu, però hi ha moltes més coses que m’interessen. M’agrada llegir, la poesia, els animals… i em veig vivint en una casa al camp.
Quina mena de personatges t’agrada interpretar?
M’agrada fer personatges que no tenen res a veure amb mi o amb la meva vida i així viatjar i investigar la psicologia humana. Crec que això et fa obrir la mirada i ser més empàtic amb les actituds dels altres. Has de saber endinsar-te en tu mateix i trobar el mecanisme per fer cada personatge i, si ho fas més o menys bé, et pot ajudar a entendre més els altres. Bé, és que jo volia estudiar psicologia!
Com compagines teatre i televisió?
Amb la tele has d’estudiar cada dia i oblidar ràpid; és un altre tipus de feina i el resultat és més immediat. El teatre és diferent, és un procés, un treball d’equip… Compaginar televisió i teatre és pesat, sobretot quan et lleves a les cinc del matí i te’n vas a dormir a la una. I jo sóc de les que necessito temps per estar a casa, per estar amb la meva família, per poder parlar, etc., però la feina s’ha d’agafar quan surt!
I quina de les dues vessants prefereixes?
A qui ve del teatre li agrada més el teatre, però la tele és molt divertida si tens un personatge atractiu.
Paisatge viscut, implica un exercici de memòria per part de les actrius. Com ho treballeu?
La memòria, quan més l’exercites més en tens i en millores la capacitat. Amb la televisió passa el mateix. Abans estava una setmana preparant un paper, ara fins i tot me’l puc mirar el dia abans.
Els homes i les dones tenen les mateixes oportunitats en el món de la interpretació?
A les obres clàssiques de Shakespeare hi ha quinze personatges masculins i cinc de femenins com a mitjana. En aquest país hi ha moltes més actrius que actors, de manera que podeu deduir que tenim menys oportunitats. A més, tot i que la situació s’està revertint lentament, hi ha menys papers per a les dones de més de quaranta anys. I dones que siguin directores o que tinguin llocs de poder, també costa de trobar.
I què n’opines de l’aparició de les plataformes digitals?
No estic sempre a l’última. A casa tenim el Netflix, que afortunadament dona feina. A Madrid ja s’estan fent sèries només per a les plataformes digitals.
Coneixies les Franqueses?
No, és la primera vegada que vinc a fer un “bolo” aquí. Aquest teatre és estrany perquè té una asimetria que el fa original, però poc pràctic; malgrat que els seients són molt còmodes i l’acústica, molt bona.