Carnaval a les Franqueses

Notícies

Un any més el Rei Carnestoltes ha arribat a les Franqueses;  dissabte 10 a primera hora de la tarda, el carrer Migdia s’omplia de pirates, follets, vikings, emojis, crispetes,  i d’altres personatges divertits i esbojarrats. En total 10 comparses, 9 d’elles inscrites al concurs i 1 espontània d’última hora tot i que ben vistosa!  

Centenars de persones van acompanyar en tot moment les comparses des de l’avinguda Santa Eulàlia fins a la plaça de l’Ajuntament  tot i el fred que també va voler celebrar el Carnaval. Aquest any el recorregut i la festa final van canviar-se d’ubicació degut a les obres que s’estan portant a terme a la plaça de l’Espolsada.

Com en anys anteriors els premis van ser molt repartits entre totes les comparses, es van repartir 5 premis i diversos accéssits. Els principals premis van ser per la comparsa més insòlita, la més xamosa, la més marxosa, la més trempada i per la millor exhibició.

Per altra banda diverses entitats de Bellavista també van organitzar una rua de Carnaval la mateixa tarda i l’Associació de Veïns de Sant Mamet ens té preparada una festa a les Antigues Escoles de Corró d’Amunt el proper dissabte 17 de febrer on de ben segur podrem tornar a veure les disfresses més esbojarrades.

2 comments

  1. LA COLUMNA CATALANA CREUA LA FRONTERA

    I quan el somni que ens manté units com a poble s’esvaeixi, el nostre nom tan sols pertanyi a una cançó infantil que es canta saltant a corda, les nostres barres centrals desapareguin i donin pas a un groc més extens que el que enlaira els nostres colonitzadors i es tradueixin a llengua conquerida els termes que van néixer als nostres orígens com ara Vich, amb ce i hac… ens adonarem que som solidaris ajudant a aixecar-se a un vellet caigut a la neu darrere nostre pel pes dels seus llibres i edat, i tirarem de vergonya I rauxa, i ens censurarem el capgirar la vista cap una llar que ja no ens pertanyi, fins no assolir la frontera germana com a columna d’humiliats.
    Ningú no ens estarà esperant a Portbou; tan sols el gitano, a qui tant hem repudiat, aquell que ja no transhuma, el mateix que ha sabut custodiar part dels nostres valors, i compartirem el seu brou abrasiu, peix I guitarra amb la mateixa llengua d’Oc comuna… I així vegetarem pels segles condemnats a protagonitzar el més trist dels onze de setembre però a mitjans de nadal, castigats a transmetre-ho als nostres néts sense capacitat per a respondre… per què vàrem permetre que ens fessin fora de casa nostra?
    Quin Valiente

Comments are closed.