Malgrat l’origen bíblic, l’expressió feia referència a tres assignatures de l’ensenyament franquista que eren a qualsevol estudi, de lletres o ciències, a major glòria del règim: educació física, religió i “formación del espíritu nacional”. Fa temps que tenim a Catalunya la versió actualitzada de les tres Maries: els partits del 155. PP, PSC i Ciutadans s’entesten a obstaculitzar des de fa anys allò que els catalans i les catalanes decidim repetidament a les urnes. Fins i tot quan les eleccions son imposades per la força i el govern legítim pateix exili o presó, les tres Maries menteixen sense aturador per pervertir la voluntat de la majoria dels catalans. La llei permet des del 2003 (art. 229 LOPJ) que s’utilitzin les videoconferències a declaracions testificals i pericials en procediments civils i penals. Per què poden servir per condemnar o absoldre una persona i no per investir un president? La seva poca vergonya els porta a dir que no es pot governar un país a distància. Què han fet ells des de l’aplicació del 155? On són els qui han usurpat els càrrecs del nostre govern? És pitjor ser a 1.300 km que a 620? O a Estremera que a Moncloa? Menteixen quan parlen de l’escola catalana. Menteixen quan parlen de justícia. Menteixen quan diuen que no hi ha presos polítics. Tenim companys de camí empresonats injustament des de fa tres mesos “preventivament”. Per “prevenir” que un poble tiri endavant. El que pretenen les tres Maries és que tots ens sentim en perill, que pensem que els propers podem ser nosaltres, que per por renunciem a obrir les finestres per on entrarà l’aire i la llum per si ens fan caure daltabaix. D’un en un, potser sí. Per cap finestra poden caure dos milions de persones a l’hora. Recordeu, la llibertat no es demana.
Àngel Profitós
ERC