Josep Carrizo Encinas: “La millor manera d’ajudar el Nepal és viatjar-hi”

El poderós terratrèmol de 7,8 graus que va colpejar el Nepal l’abril de 2015 va ser l’excusa que va portar a Josep Carrizo per primer cop a aquell país. Tot i ser un gran apassionat de la muntanya, el Nepal i els seus emblemàtics cims tan sols eren un referent. D’aquell primer viatge, que tenia inicialment una motivació turística, en va néixer Time for Action, una entitat solidària que ja fa dos anys que està col·laborant en diferents projectes al Nepal.

En Josep, aquest jove barceloní instal·lat a les Franqueses des del 2012, ens presenta Time for Action i les diferents accions locals en les que estan participant arreu del país.

 

 

D’on neix la teva curiositat pel Nepal?

Sóc un apassionat de la muntanya. Quan no haig d’estar a la ciutat per temes de feina, sempre m’escapo al Pirineu. Sóc instructor d’esquí i un apassionat del freeride i de l’esquí de muntanya. Per tots els que estimem la muntanya, l’Himàlaia és un somni, i el Nepal es coneix en gran part per muntanyes tant emblemàtiques com l’Everest, l’Annapurna, el Manaslu… així que podria dir que en primer lloc van ser les muntanyes les que em van cridar l’atenció.

Com arribes a viatjar per primer cop al Nepal?

Els terratrèmols del 2015 van ser una bona excusa per viatjar-hi, quan la majoria de gent no hi volia anar com a conseqüència de les destrosses que el sisme va provocar. Vaig considerar que viatjar-hi en aquell moment (octubre del 2015) seria una bona forma d’ajudar a recuperar l’economia del país. Per tant, podria dir que inicialment la idea era visitar-lo com a turista.

Què és Time for Action?

TFA és una associació sense ànim de lucre inscrita al registre de la Generalitat i que té com a finalitat conscienciar la població de les necessitats que es viuen arreu, mobilitzar recursos (econòmics o humans) i finalment actuar en zones vulnerables.

Com neix aquesta entitat?

Tot i que neix oficialment l’any 2016 quan ens constituïm com a associació, durant el meu primer viatge al país ja vam començar a fer una tasca solidària. Quan la gent es va assebentar que viatjava a Nepal van ser moltes les persones que es van anar posant en contacte amb mi per fer una aportació econòmica amb la intenció que fes arribar els diners a les persones que em trobés pel camí. Allò es va anar fent gran i vaig haver d’obrir un compte corrent destinat expressament a les donacions. En veure que hi havia tan d’interès en ajudar per part de familiars, amics i coneguts, vaig decidir convertir aquell viatge en quelcom més. Ja no era un viatge d’oci, era un viatge solidari on el principal objectiu era detectar els projectes a nivell local que estiguéssin fent una bona tasca en la re-construcció del país. Recordo que vaig sentir molta pressió abans i durant el viatge, ja que volia assegurar-me que tots aquells diners que m’havien confiat s’administressin de la millor manera possible. No va ser fàcil.

Time for Action té tres fundadors més, com us vau conèixer?

En realitat la Carol, en Kenneth i l’Arnau no es coneixien entre ells abans del viatge del 2016. Jo els coneixia a tots ells de diferents entorns i sabia que tenien una sensibilitat especial i que podia comptar amb ells per tirar endavant un projecte com aquest. Va ser un repte, però ens en vam sortir prou bé! Som perfils molt diferents: la Carol és fotògrafa i publicista, l’Arnau és actor de teatre i en Kenneth i jo som enginyers.

Quin tipus de projectes teniu al Nepal?

Ens dediquem, principalment, a projectes que tinguin com a objectiu els infants i les dones, ja que són els col·lectius més vulnerables en un país sub-desenvolupat com el Nepal. Al país hi fem coses molt diferents. Així per exemple, ens impliquem en la reconstrucció d’escoles a zones rurals de difícil accés, repartim material sanitari per la vall de Langtang (greument afectada pel sisme i amb accés molt limitat a l’assistència mèdica), fem arribar material d’higiene dental a diferents col·lectius, recolzem projectes que tenen com a objectiu re-habilitar dones que han caigut en el món de les drogues o que han hagut de marxar de casa per una difícil situació familiar, col·laborem amb un hospital ortopèdic a Kathmandu…

Quin és el vostre propòsit?

El nom Time for Action (temps per l’acció) ho diu tot. Actualment tots sabem que el món viu moments d’incertesa i que són molts els éssers humans que pateixen, a casa nostra i arreu. Ho mirem des del sofà de casa i moltes vegades ens preguntem com podem ajudar a fer d’aquest món un lloc millor on viure. Moltes persones desconfien de les grans ONG i tenen raons per fer-ho. Amb la meva experiència de tres anys en un país com el Nepal puc afirmar que les grans organitzacions són tan necessàries com ineficients. Es destinen molts diners a mantenir l’estructura de l’organització i com a conseqüència arriba poca cosa a la persona necessitada. Al Nepal, una persona que admiro i respecto em va dir: “hi ha persones que viuen pels pobres i altres que viuen dels pobres”. Sé que dir això no és políticament correcte, però no m’agrada com treballen algunes d’aquestes grans organitzacions. Ara bé, jo mateix fa temps que col·laboro amb algunes d’elles i penso que estan fent una enorme feina per cobrir diferents necessitats, Vicenç Ferrer o la Jane Goodall Foundation, entre d’altres.

Hi teniu algun interès econòmic, a part del solidari?

No. Sempre hem volgut deixar molt clar que tant els fundadors com les persones que es volen sumar a algun dels nostres viatges han de ser conscient que els bitllets d’avió, l’allotjament i les despeses del menjar van a càrrec de cadascú. D’aquesta manera aconseguim que el 100% de les donacions es destinin als projectes. Ara bé, sempre hi ha despeses bancàries i de gestió, tot i que intentem que siguin mínimes.

Feu algun tipus de seguiment per tal que aquests diners no es perdin pel camí?

Quan localitzem una necessitat al país, o algú ens demana ajuda, sempre demanem un projecte de viabilitat. Volem que ens expliquin les necessitats reals, la situació actual, el pressupost estimat de les accions requerides, els responsables que se’n faran càrrec i el temps d’execució. Això no és fàcil, per això ens dediquem a “investigar” amb quines organitzacions locals podem confiar. Tot i així, malgrat fer un seguiment constant no saps mai si en algun moment pot haver-hi algú que et prèn el pèl. Personament quan agafo l’avió de tornada sempre em pregunto si ho hem fet prou bé o si podríem haver gestionat millor les donacions, però també he après que l’única manera d’aprendre a ajudar correctament és amb l’experiència.

Què t’ha encisat del Nepal?

És un país que no et deixa indiferent. Sens dubte el que més m’ha agradat des del primer moment és la generositat i l’amabilitat d’alguns nepalesos, que malgrat haver-ho perdut tot durant el terratrèmol, em van oferir el poc que els quedava quan vaig arribar al país per primer cop.

Quina ajuda es pot oferir des de casa?

Molta gent em pregunta com pot implicar-se amb un voluntariat al país. Jo sempre els responc que la millor manera d’ajudar el Nepal és viatjar-hi i endinsar-se en la seva cultura i tradicions. Cal ser despert i tenir ganes de descobrir coses noves deixant de banda la nostra visió occidental.

Per a més informació podeu consultar el web wearetimeforaction.org o el blogjosepcarrizo.com