He refet l’article tants cops! No em trec del cap una cançó d’en Llach amb lletra d’en Miquel Martí i Pol: “Ara mateix”. És aquella que diu “i via fora! que tot està per fer i tot és possible”.Si no teniu el disc o el llibre, passeu per la xarxa i llegiu-lo sencer (és llarg).
Han passat 35 anys de la cançó. Molts dels valents i valentes que vàreu passar la nit i el dia protegint espais electorals no havíeu nascut encara. Al 1982 era present l’intent de cop d’estat del 23F de l’any anterior quan uns 200 guàrdies civils fortament armats van ocupar el congrés dels diputats a Madrid i els tancs van sortir als carrers de València. Us asseguro que els parlamentaris d’aleshores ni els van aplaudir ni els van cridar “a por nosotros, oe”. El Borbó d’aleshores també va sortir a la tele (surten per Nadal o, per afinitat, quan es munta un “pessebre”). I va dir, en el fons, el mateix que el d’ara. Per a ells, el procés democràtic i fins avui pacífic i exemplar de Catalunya és perfectament assimilable a una intervenció armada i violenta. Jo només trobo similitud en què posen en perill la seva mamella. I en què l’esperit de la Guàrdia Civil és el mateix.
Moltes gràcies, franquesins i franquesines de totes les edats que dia a dia participeu del procés i acompanyeu i empenyeu als nostres parlamentaris i governants. Gràcies, no per ser-hi, que el futur que volem el volem per a tots, sinó per la forma de ser-hi. Ja sia als espais electorals, a la plaça del nostre ajuntament, a la Porxada, a Barcelona, o allà on toqui. Fermesa, civisme, entusiasme, confiança.
Acabo com acaba el poema: “Convertirem el vell dolor en amor i el llegarem, solemnes, a la història”.
Àngel Profitós
Regidor d’ERC