Lamentablement, l’unionisme espanyol mediàtic, polític i judicial està responent a la seva incontestable derrota democràtica de l’u d’octubre amb tota mena d’exabruptes, mentides i amenaces.
Després d’agredir semànticament fins a l’extenuació les paraules “democràcia”, “llibertat” i “unitat”, ara es veu que li toca a “adoctrinament”. És el terme utilitzat pel ministre de Cultura per començar judicialment la seva ofensiva contra l’ensenyament a Catalunya.
Molts dels que tenim majoria absoluta de cabells blancs ja hem viscut l’autèntic adoctrinament a l’escola. Obligacions de cantar el “Cara el sol” cada matí, de venerar els dos grans dictadors espanyols del segle XX o de superar l’assignatura “Formación del Espíritu Nacional”… Avui, l’adoctrinament no és a les escoles, sinó als mitjans de comunicació (o al mateix Congrés dels Diputats) que prediquen que és enemic qui té una opinió diferent de la seva, un altre punt de vista o, és clar, els que usem una altra llengua. El món, però, és més plural, hi ha més opinions, més arguments, més idees i més llengües que les nostres, i no per això són enemigues.
Són els que critiquen “els nacionalismes” (no es veuen el seu) perquè consideren que són negatius, mentre justifiquen les enormes malversacions de cabals públics i els nivells de corrupció propis del tercer món tapant-los amb la bandera. Només volen parlar de com som de dolents els que opinem diferent. També la societat espanyola necessita treure’s de sobre l’actitud d’aquesta gent.
No podem permetre de cap manera aquesta nova agressió, ara al nostre ensenyament.
Enric Serra
Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les Franqueses