És estrany que tanta gent s’esveri si un jutge pretén jutjar el franquisme. La raó és que han passat molts anys i és cert, fa vergonya. I justament per això, pel fet que ha passat massa temps, ja no queden responsables vius d’aquelles atrocitats, però sí que queda pendent poder reparar la memòria dels morts i dels represaliats i, a més, quedem les seves famílies.
Tant poder tenen encara els descendents d’aquells responsables de la repressió del franquisme que també ens volen silenciar després de tants anys? Pot, una llei imposada de manera sibil·lina, esborrar de la història els crims contra la humanitat?
Cada vegada que es demana la revisió d’un procés de la dictadura, aquest no es permet. Noms com Julià Grimau, Salvador Puig Antic i tants altres que acabaren en penes de mort.
No m’estranya que el senyor Fraga Iribarne posi el crit al cel. Moltes d’aquestes sentències es van executar durant els anys en què ell fou ministre franquista i per tant responsable directe d’aquells crims.
Tanta por fa que s’obrin fosses i els familiars recuperin les seves despulles?
A qui fa por i preocupa que es conegui després de tants anys la veritat dels 40 anys de dictadura i d’aquella guerra?
Ara, quan els pocs responsables que queden porten mantell democràtic i que no es demanen responsabilitats ni revenja, ara també ens volen fer callar i oblidar, i amagar la veritat a la nostra joventut.
Ara, després de tants anys, és el moment de deixar parlar als jutges, d’assumir la nostra història i per fi fer el necessari procés al franquisme.
Justament ara, quan a principis d’aquest més de març és l’aniversari de la mort de Salvador Puig Antic, cal posar les eines per tancar ferides i tancar-les bé, no en fals. I que finalment aquest país deixi de debatre’s entre vencedors i vençuts. Justícia històrica i assumpció serena del nostre passat.
Teresa Buigues