Llegeixo un dels últims butlletins municipals. Quines són les notícies centrals? Una placa que recorda els deportats als camps nazis, un nou grup d’ajuda emocional basat en l’equinoteràpia, bústies LGBTI als equipaments municipals, classes d’educació sexual, un concurs de cartells pel dia internacional contra la LGBTI-fòbia… Tot iniciatives lloables, sens dubte, però de debò aquestes són les principals fites del govern municipal?
Ja fa temps que les esquerres –o com a mínim algunes esquerres- van abandonar l’objectiu de construir societats basades en la justícia social i la meritocràcia. I en seu lloc van impulsar un nou projecte basat en convertir l’atenció a algunes minories en el centre de l’acció de govern. “Esquerra woke” en diuen els qui en volen fer befa. El problema és que la ideologia woke s’ha mostrat catastròfica des del punt de vista electoral. Que li preguntin a Kamala Harris o a Pere Aragonès, sense anar més lluny. I des del punt de vista social, cada vegada és més dubtós que generi una veritable transformació social. Potser tot el contrari.
Però el nostre govern municipal sembla no haver-se’n assabentat. Segueix enganxat a un marc teòric que ja ha quedat desfasat. O potser no té un altre projecte. O simplement és que això és l’únic que el manté unit.
Joan Giménez