Una beca de la Fundació Amancio Ortega l’ha portat a viure tot l’any als Estats Units.
En Roger Bargans ha viscut tot aquest curs escolar a Cameron, a l’estat de Carolina del Nord, als Estats Units. Amb només 16 anys va guanyar una beca de la Fundació Amancio Ortega que li ha permès tenir aquest experiència. Allà hi ha descobert una realitat completament diferent a la catalana. Una nova vida que té el seu centre a l’institut, un espai on a part d’estudiar els joves hi duen a terme un munt d’activitats i on els professors esdevenen amics dels alumnes. Ara, proper a acabar aquesta experiència, es planteja quin serà el seu futur, el qual li agradaria que estigués vinculat a l’estudi dels orígens de l’univers.
En què consisteix la beca que vas guanyar?
La Fundació Amancio Ortega (FAO) ofereix cada any 400 beques a alumnes de quart d’ESO de tota Espanya per estudiar un any a Canadà o als Estats Units. A cada promoció s’hi presenten uns 11.000 alumnes en total! La beca cobreix tots els costos de l’estada: bitllets d’avió, assegurança mèdica, allotjament en una família amfitriona…
Quins requisits cal reunir?
Molts! A part de tenir una bona base d’angles, la FAO vol nois i noies valents i madurs, que saben afrontar reptes i adaptar-se a una nova cultura… però per sobre de tot, volen assegurar-se que sabran aprofitar un any a l’estranger i que tornaran amb molts aprenentatges.
En què va consistir el procés de selecció?
Calia passar tres fases. A la primera, ens demanaven la nota mitjana d’ESO. La segona consistia en dos exàmens d’anglès, escrit i oral. I a la tercera, i per a mi la més difícil, calia fer un vídeo explicant perquè volies la beca i fer una entrevista personal. Això, no t’ho pots preparar… simplement has de ser tu mateix!
Vas poder triar la ciutat on anar a estudiar?
No. Primer, anar als Estats Units o a Canada és aleatori. Un cop saps el país de residència, és la família amfitriona qui t’escull, la que determina on viuràs.
Explica’ns com és Cameron, el poble on resideixes.
Els pobles als Estats Units no tenen res a veure amb els europeus, i Cameron no és cap excepció. És un poble molt rural, molt gran, ple de carreteres, boscos i llacs. Aquí la gent viu en “neighbourhoods”, que són comunitats només plenes de cases i jardins.
I què és allò que més destacaries de Carolina del Nord?
De Carolina del Nord, i especialment de Moore County (que és el comptat on està Cameron), en destacaria la seva potència militar. Just al costat de casa hi ha Fort Bragg, la base militar de l’exèrcit més gran dels Estats Units. Sovint veig avions gegants i helicòpters militars volant prop de casa, i a les nits, tot tremola quan fan proves d’artilleria.
Amb qui vius?
Amb una família, a casa seva, i també amb el Rashid, un altre estudiant internacional de Kuwait. La meva mare amfitriona és professora de guarderia, i el meu pare amfitrió és radiòleg. I a la casa també hi ha dos gossos, dos gats i uns rèptils força estranys.
Què és el millor de l’experiència d’aquests mesos als Estats Units?
L’institut! Aquí és l’eix principal de la vida de tots els adolescents. A part d’estudiar, hi “vius”. He pogut experimentar un altre sistema acadèmic, súper diferent al català.
I el que més has trobat a faltar?
La sensació de poble; sortir al carrer i veure gent caminant o asseguda a les terrasses; el mercat dels caps de setmana… Als Estats Units es necessita el cotxe per a absolutament tot!
Com t’han acollit?
Una de les altres coses que més m’ha agradat és la gent d’aquí. Els companys de l’institut, de classe,
d’esport… tots m’han acollit de la millor manera possible! He pogut fer moltes amistats i sempre m’han tractat com un més. Han sigut molt inclusius i curiosos sobre les raons per les quals estic aquí. Els americans de la zona on visc són molt oberts!
Quines són les principals diferències entre un institut a Catalunya i un altre als Estats Units?
A Catalunya, un institut està enfocat a preparar-te acadèmicament, mentre que als Estats Units, s’assembla molt a una ciutat. Està pensat perquè hi puguis passar la major part del dia. A part de l’edifici de l’institut, el campus té dos gimnasos, un estadi de futbol americà, pista d’atletisme… A la tarda pots fer esport i en pots triar fins a 16 de diferents.
I acadèmicament?
Ofereixen unes 80 assignatures, entre les quals optatives com fusteria, teatre, dret, agricultura, tecnologia de drons… I els professors tenen un rol molt diferent! Són també els entrenadors, els que organitzen clubs i quedades, etc. Són “amics” dels alumnes, diria jo. Tenen un tracte diferent, molt més flexible, proper i relaxat.
A banda d’estudiar, que més has fet?
A l’institut he fet atletisme, he tocat a la banda de música i he participat en diversos concerts; vaig fer marching band i vam anar a Disney a actuar. Amb els amics també hem anat a molts partits de bàsquet i de futbol americà; i ara que comença a fer calor, anem al llac a banyar-nos.
Què t’agradaria estudiar en el futur?
Sempre m’ha encantat la ciència i l’espai. Ara mateix tinc al cap estudiar el doble grau de matemàtiques i física, per després poder ser astrofísic i treballar com a professor i investigador. M’agradaria moltíssim aprendre sobre l’origen de l’univers i els forats negres.
T’agradaria quedar-te a viure als Estats Units?
No ho tinc gaire clar, però estic segur de dues coses: que ara més que mai vull viatjar arreu del món i viure a l’estranger; i que els Estats Units serà una destinació que mai descartaré.
Explica’ns alguna anècdota d’aquests mesos.
Un dia necessitava que algú em portés a casa després d’atletisme i una noia es va oferir. Quan vaig entrar al seu cotxe, li vaig preguntar quants anys tenia. Setze, com jo! Se’m va fer molt curiós que una persona de la meva edat pogués conduir. Durant tot el viatge vaig estar espantat, però també fascinat!