En Josep Carrizo és enginyer de formació, però la seva passió també l’ha dut per un camí ben diferent: ajudar les persones a respirar millor. Des de fa anys, imparteix tallers centrats en la respiració conscient, una pràctica tan senzilla com poderosa, sovint ignorada en la nostra vida quotidiana. Amb un enfocament pràctic i profundament humà, ens convida a reconnectar amb el nostre cos i a descobrir com una respiració ben feta pot transformar la nostra salut física, emocional i mental. En aquesta entrevista, parlem sobre com tornar a allò més essencial: l’art de respirar.
Respirem bé?
En general, respirem fatal! Per exemple, una gran part de la població, respira per la boca, quan només s’hauria d’utilitzar per parlar i per menjar.
Hauríem de respirar pel nas, clar.
El nas està pensat per fer un procés de filtratge i humidificació de l’aire i que així es pugui absorbir millor. El nas compleix diferents funcions que la boca no pot fer. Però aquest no és l’únic problema. També respirem més del que realment ens fa falta!
Respirem massa?
En general, el ritme de la nostra respiració és més alt del que hauríem de tenir en repòs. Hauríem de tenir un patró de respiració -sent molt optimista- d’entre 4,5 i 6,5 respiracions per minut. Potser podríem acceptar fins a 12 respiracions per minut. El problema és que generalment en fem més de 20!
I això quines conseqüències té?
Hiperventil·lem i això provoca una reducció innecessària dels nivells de diòxid de carboni a la sang, la qual cosa altera l’equilibri àcid-base i provoca la vasoconstricció del sistema vascular.
Pot semblar que com més aire entra al cos més oxigen tenim, però la disminució del diòxid de carboni dificulta l’alliberament eficient de l’oxigen als teixits. A més, aquest patró respiratori també activa el sistema nerviós simpàtic, i això genera més tensió, inquietud i dificultat per accedir a estats de calma i recuperació.
Per què respirem tan ràpid?
Per diferents motius. Estem en unes condicions diferents a les d’un entorn natural. Tenim un nivell d’estrès molt elevat; estem sota molta pressió, fem moltes tasques i amb moltes pantalles, per exemple. Tot això fa que estiguem sobresestimulats.
Però la respiració es pot controlar?
És una eina que juga al nostre favor. El sistema respiratori és l’únic del nostre cos que podem modificar de manera voluntària. Per exemple, si estic estressat, puc utilitzar un determinat patró de respiració que m’ajudarà a baixar pulsacions i a entrar en un estat de calma. I al contrari. Si jo estic endormiscat i em vull espavilar, puc respirar d’una manera que farà que el meu cos s’activi. Hi ha una relació directa i bidireccional entre el sistema respiratori i el sistema nerviós autònom.
D’on ve el teu interès pel món de la respiració?
Quan tenia 31 anys, vaig començar a tenir atacs d’angoixa i a prendre ansiolítics. Va ser una època molt fotuda a nivell emocional. Però quan patim angoixa és perquè alguna cosa no està bé. Vaig pensar que no podia ser que hagués de dependre d’una pastilla per aixecar-me del llit. I llavors, com a enginyer que soc, vaig començar a investigar.
I on et va portar aquesta recerca?
Vaig trobar una forma de meditació noruega que es diu Acem. Duríssima! Llavors vaig començar a provar el ioga i arran d’això vaig conèixer el pranayama, que és una pràctica coneguda com el “ioga de la respiració”. És una tècnica amb més de 10.000 anys d’història i que utilitzen els ioguis. S’ha demostrat que a través de la respiració poden modificar el seu cos a nivell fisiològic.
I així vas poder solucionar els teus problemes?
També vaig experimentar amb d’altres tècniques com el “rebirthing” o la tècnica creada per Wim Hof, un holandès conegut com “l’home de gel”. És famós perquè té fins a 26 rècords mundials de resistència al fred. Amb aquesta tècnica vaig adonar-me que era capaç de retenir la respiració durant tres o quatre minuts i que em portava a un estat de pau molt potent.
Ara fas tallers per compartir els teus coneixements…
D’una banda faig tallers de “respiració funcional”. Fonamentalment es tracta d’aprendre a respirar al ritme adequat. I per aconseguir-ho, entre d’altres coses, cal millorar la nostra tolerància al diòxid de carboni. En la respiració, hi ha tres gasos implicats. Sempre fem més èmfasi en l’oxigen, però també hi intervenen l’òxid nítric i el diòxid de carboni que tenen propietats positives per al nostre cos.
I quina mena de gent s’apunta als teus tallers?
Sobretot persones que volen gestionar l’estrès, l’angoixa, o que tenen problemes d’insomni… Gent amb asma, o simplement persones que volen millorar el seu rendiment físic!
També fas tallers de respiració holosomàtica. Què és això?
Aquesta és un tècnica per a la qual no tothom és apte. En aquest cas utilitzem la respiració per portar la persona a un estat d’expansió de la consciència. A través d’un determinat patró de respiració i amb diferents tècniques a nivell energètic i de treball corporal, fem que la persona arribi a l’inconscient. En alguns casos pot servir per ajudar a aflorar i alliberar emocions. Cadascú viu aquesta experiència a la seva manera, però ningú es queda indiferent.
A algú li pot semblar que això entra en l’àmbit de la psicologia…
Nosaltres arribem fins a un punt, però depenent de com hagi sigut aquesta emoció, sempre es recomana acompanyar els nostres tallers d’un procés de psicoteràpia o de
coaching si la persona ho veu necessari.
Què podem fer per millorar la nostra respiració en el dia a dia?
El primer és observar com estem respirant; quan estem fent esport, a la feina, al cotxe, quan parlo amb algú… Hem de tenir una respiració conscient! A partir d’aquí el més important és intentar respirar pel nas el màxim possible. I treballar el diafragma! Un exercici bàsic és estirar-nos a terra amb un llibre a la panxa i respirar observant com puja i baixa. Així potenciem la respiració diafragmàtica que és un dels pilars bàsics d’una bona respiració funcional.