Un incendi de 6a generació és aquell que té la seva base en el canvi climàtic. Podríem dir que n’és una conseqüència. Els estius són cada cop més secs i més calorosos i els boscos tenen una gran quantitat d’arbres i un sotabosc dens. Això fa que cada vegada tinguin més combustible per cremar i, quan ho fan, alliberen una gran quantitat d’energia. Si a aquest fet li afegim que aquests incendis són capaços de modificar les condicions atmosfèriques que hi ha a la zona afectada per les flames fins a generar tempestes de foc, ja tenim un incendi d’enorme magnitud.
Així doncs, els incendis de 6a generació, que Bombers de la Generalitat de Catalunya va categoritzar així ja fa uns anys, són focs ràpids i agressius, que agafen una velocitat que pot superar els 6 km/h, el que vol dir que són entre sis i dotze vegades més ràpids que un incendi habitual. Aquests incendis, quan es desenvolupen, són imparables; superen la capacitat d’extingir-los i fan que sigui una de les màximes preocupacions dels cossos d’extinció.
L’energia que allibera un incendi d’aquestes característiques és tan gran que pot arribar a generar una columna vertical (anomenada pirocúmul o pirocumulonimbs), que col·lapsa amb la baixada de les temperatures generant un comportament del foc extremadament ràpid (vegeu imatge 1). Aquestes columnes poden arribar a fer fins a 15 km d’alçada, fins que es desplomen i provoquen incendis forestals a diversos punts al mateix temps (el que hem anomenat anteriorment tempestes de foc).
Els experts fa temps que demanen invertir en el món rural que està actualment en abandonament, i en l’agricultura que abans afavoria un paisatge en mosaic. En els llocs on la terra ha deixat de cultivar-se, el bosc ha crescut, i molt, sobretot a l’arc mediterrani. Segons l’Observatori Forestal de Catalunya, el 62% del territori és superfície forestal (vegeu imatge 2). És a dir, dels 3,2 milions de superfície que té Catalunya, 2 milions són forestals (això inclou les pastures, l’arbrat i el matoll). I d’aquests 2 milions, 1,3 és arbrat. Resumint, i per fer-nos-en una idea, en les últimes dues o tres dècades, Catalunya ha guanyat 8.000 hectàrees de boscos cada any, que és l’equivalent a la comarca del Barcelonès.
Alguns exemples d’incendis de 6a generació que hi ha hagut els darrers anys han estat a Portugal (2017) amb 64 persones mortes. El mateix any, a Xile, un altre incendi va cremar 467.000 hectàrees, on van morir 11 persones. A Califòrnia el 2018 i al gener del 2025, on els incendis han estat devastadors. O els incendis del 2019 i del 2020 a Austràlia, on van cremar 18 milions d’hectàrees de bosc, el 21% dels boscos del país.
Olga Alcaide (Biòloga)