Quan arriba la tardor al nostre territori, el paisatge es transforma. Els boscos i els parcs canvien de color: del verd intens de l’estiu al groc, vermell i marró dels arbres que perden les seves fulles a la tardor, i que coneixem com a arbres de fulla caduca.
Però, si alguna cosa simbolitza la tardor, són les castanyes i l’arbre d’on surten: el castanyer (Castanea sativa). El castanyer és un arbre de port majestuós, amb el tronc gruixut i l’escorça rugosa, que pot viure diversos segles. Té el seu origen en zones temperades del sud d’Europa i s’ha adaptat molt bé al clima humit i muntanyós de bona part del territori català.
Durant segles, el castanyer ha estat un arbre molt important per a la vida rural. La seva fusta, dura i resistent, s’ha utilitzat per a la construcció i l’artesania, i les seves fulles i fruits s’han emprat amb finalitats medicinals i alimentàries. A més, també és un arbre que ajuda a retenir la humitat i a protegir el sòl dels boscos on hi creix.
El fruit del castanyer són les castanyes, que es troben a l’interior d’una pell recoberta de punxes que s’anomena “pelló”, el qual s’obre quan el fruit ja és madur. Dins d’aquest pelló, normalment hi trobem entre una i tres castanyes, que són de color marró brillant i tenen una textura dura. Antigament, les famílies recollien les castanyes a mà i era una activitat important en el calendari del món rural.
Les castanyes són un fruit que es pot consumir de diferents maneres: torrades al foc, bullides o com a ingredient base de postres i plats típics de tardor. Cal destacar que les castanyes són una font d’energia molt valuosa, ja que són riques en hidrats de carboni, minerals i vitamines. Aquestes propietats van fer que, antigament, fossin un aliment bàsic en zones de muntanya on no hi havia blat ni blat de moro.
A Catalunya, la castanya es relaciona amb una de les festes més populars i arrelades de la cultura catalana: la Castanyada. Durant aquesta diada, que -com molt bé sabeu- se celebra la vigília de Tots Sants (el 31 d’octubre), familiars i amics es reuneixen al voltant del foc i mengen castanyes, però també moniatos i panellets.
Així doncs, tant el castanyer com el seu fruit, la castanya, continuen essent un símbol viu de la connexió entre la natura i la tradició catalana.
Olga Alcaide (Biòloga)