El rector de Bellavista ens explica com serà la nova església que estan a punt de construir.
Mossèn Pepe Baena és el rector de les parròquies de Sant Francesc d’Assís de Bellavista i de Santa Coloma de Marata. L’entrevistem en un moment especial, ple d’il·lusió i de reptes, perquè està a punt d’impulsar la construcció d’una nova església a Bellavista. Volem conèixer com serà aquest nou espai de culte; quin serà el seu aspecte, quant costarà, quan estarà a punt… Però també volem aprofundir en la tasca social que duen a terme en favor dels més desafavorits. Una conversa que té lloc poques setmanes després del pas per Catalunya del Papa Lleó XIV.
A Bellavista aviat hi haurà una nova església?
Està en procés. Hi ha diferents etapes. La primera és la burocràtica: calia fer un canvi d’ús en el pla urbanístic. Ara hem de presentar el projecte bàsic a l’Ajuntament i, si tot va bé, podríem tenir el permís d’obres a finals d’any.
Com va sorgir la idea?
Fa onze anys, durant una festa de Sant Francesc, va venir l’aleshores bisbe de Terrassa, Josep Àngel Sáiz Meneses, i referint-se a la nostra parròquia, va dir: «Aquí hi ha gent, hi ha un bon ambient, hi ha un bon treball… Faltaria fer una església nova!». Va caure com una bomba i vam començar a buscar terrenys.
No devia ser fàcil.
Hi havia pocs terrenys disponibles i dificultats econòmiques. Finalment, vam trobar una parcel·la i, tot i que els propietaris ens van abaixar el preu, no la podíem pagar, perquè som una parròquia molt pobra. Al final, la parròquia va aportar uns 12.000 euros i la resta la va assumir el bisbat.
Qui serà el propietari de la nova església?
El bisbat. Hem fet un acord: ells posaran el 80 % de les despeses de construcció i nosaltres, el 20 % restant. Per això s’han de vendre els actuals locals parroquials i fem campanyes econòmiques i de conscienciació. En total, el cost serà d’1.600.000 euros aproximadament.
Com serà el nou temple?
Tindrà un semisoterrani amb locals, lavabos i una sala polivalent. A dalt hi haurà l’església, el despatx parroquial i un habitatge petit per al capellà. Podria estar acabada en uns dos anys i mig.
I exteriorment?
Serà una església austera, com una casa més, sense sobresortir per sobre dels altres edificis. Només destacarà una mica la creu i possiblement una campaneta, que dona el so característic de poble.
Quina capacitat tindrà?
Unes 250 persones. A l’actual església només n’hi caben 90 assegudes i, en celebracions com comunions o batejos, l’espai es fa petit.
Com hi pot col·laborar la gent?
Tenim un número de compte al qual tothom pot fer-hi aportacions. I la campanya «Posa el teu totxo». Qualsevol persona pot finançar un totxo de la nova església per 10 €.
Més enllà de les misses, quines activitats feu?
Moltíssimes. Apostem molt per la pastoral, que té a veure amb com ens relacionem amb la gent de l’entorn. Fem activitats per a persones necessitades: ajuda en temes d’habitatge, reforç escolar per a infants, tallers de cuina per a dones, atenció a malalts i a persones grans que estan soles… i tot el tema de l’acollida.
Què és l’acollida?
Cada divendres escoltem, preguntem, somriem, fins i tot abracem les persones que s’acosten a la parròquia. Potser no se les ajuda gaire materialment, però sovint marxen amb una altra cara. Tot plegat, amb l’ajuda de 28 voluntaris!
Què podeu fer per la gent sense llar?
Sobretot acompanyament. Ens coordinem amb serveis socials de Canovelles, Granollers i les Franqueses. Hem tingut casos com el d’una mare amb una filla que no sabien on dormir i a qui hem acollit. Això passa en un país que anomenem «primer món». En realitat, tots estem al mateix món.
També feu catequesi?
Sí, però l’assistència varia molt segons l’any. I també fem grups de revisió de vida, basats en el «veure, jutjar i actuar»: analitzar la realitat, contrastar-la amb l’Evangeli i acabar fent alguna acció de canvi.
Com s’organitza la vida parroquial?
Fem assemblees parroquials. També hi ha un Consell Pastoral que es reuneix cada mes. El que decideix no soc jo, sinó la comunitat.
Quina és la clau per al bon funcionament de la parròquia?
Un sentit fort de comunitat, de fraternitat i ganes de caminar junts. Ara, d’això, en diem sinodalitat.
Canviem de tema. Què ha significat la visita del Papa?
Ha vingut a fer visible la nostra realitat, que no és de color de rosa. Per això ha visitat llocs com una presó o el Raval.
Quins són els missatges més importants que ha donat?
El primer, la pau. La pau està per sobre de tot! També ha parlat de la intel·ligència artificial: les grans tecnologies han d’estar al servei dels més pobres. El progrés ha de ser humà, de valors, no només tecnològic.
Lleó XIV segueix la línia del Papa Francesc?
No podem comparar, però sí: defensa els pobres, lluita contra les injustícies i aposta per la pau.
Com evoluciona el catolicisme socialment?
Hi ha més gent creient del que ens pensem. Molts diuen: «Soc creient però no practicant», però en realitat volen dir que no són celebratius, que no van a missa. Jo sempre pregunto: «Quan veus una injustícia, com et quedes?». Si et remou, ja ets practicant!
Sembla que torna a “estar de moda” creure.
La fe sovint es considera privada, però hi ha artistes i polítics que han “sortit de l’armari” i han dit que són creients.
Quina relació teniu amb les administracions?
Hi ha una bona relació. Participem en activitats del municipi i ens coordinem molt bé amb serveis socials. També ens reunim amb l’alcalde i els regidors quan cal.
També ets el rector de la parròquia de Marata.
És un altre món. Allà, el Centre Cultural dinamitza la vida del poble i, com a parròquia, participem, per exemple, organitzant la missa de la festa major i la cantada dels goigs de Santa Coloma. També col·laborem en l’organització dels Concerts de Marata, fem meditació cristiana i acompanyem un grup de joves.