Visita al cementiri
Quan veus que els dies es van escurçant
i sembla que la fresca ara s’imposa,
un indret esdevé més important:
és allà on finalment es reposa.
Envoltats de xiprers majestuosos
descansen familiars de llurs vides,
en façanes front de carrers calmosos,
per on passen vivents de totes mides.
Temps de recolliment en la natura,
reflectit també a nostre pensament,
son protagonisme encara perdura
del cementiri tan omnipresent.
Llegint els noms escrits aquí i allà,
revivim moments del nostre passat
que en el subconscient es van quedar
i per instants es fan realitat.
Manel Mateo