En Guillem Estadella és un monologuista de Cunit amb un humor fresc i directe que connecta amb el públic. Des de fa temps el sentim a la ràdio, concretament al programa Els Teloners de RAC1. Allà destaca per entrevistar gent del carrer amb espontaneïtat i enginy. La seva capacitat per fer riure i escoltar el que pensa la gent l’ha convertit en una veu singular dins del panorama comunicatiu actual. Al setembre va visitar la Festa Major de Llerona.
Com vas començar en el món de l’humor?
Quan tenia 14 o 15 anys vaig començar a la ràdio municipal de Cunit i, a partir d’allà, vam crear un grup de teatre on fèiem espectacles de paròdia de l’actualitat política. Uns col·legues dels meus pares tenien un bar al costat de casa i em van demanar que hi anés a fer un monòleg… Un desastre! Van ser 12 minuts de silenci i vergonya aliena!
Quin inici!
Després vaig fer dues o tres actuacions més pels bars de Cunit i, per casualitat, vaig anar a petar a un poble molt petit d’Almeria on organitzaven un concurs de monòlegs. Feia un mes que havia complert 18 anys! El vaig guanyar i des d’aleshores ja no he parat!
Què és Harana, el teu espectacle?
És un espectacle 100% Guillem Estadella. Faig de tot, parlo amb el públic, faig una mica de conya… És un espectacle que s’adapta molt bé a mi, on faig el que vull i com vull.
Hi ha algun tema que no t’atreveixis a tocar als teus monòlegs?
Temes en els quals no em senti amb la suficient autoritat per poder parlar-ne. Per exemple, de política. No en parlo perquè vivim en un moment molt polaritzat i crec que quan la gent va al teatre vol desconnectar i riure.
Abans també feies monòlegs en castellà…
Molt al principi i perquè no tenia referents. Només fa 8 o 10 anys que els mitjans públics, com TV3, han apostat per la comèdia en català. Abans el nostre referent era en Buenafuente. I què va fer ell? Anar-se’n a Antena 3 i treballar en castellà. No teníem referents en català. I ara tot al contrari! Fa 5 o 6 anys que no actuo en castellà.
Ara t’escoltem a RAC1.
A mi la ràdio m’agrada molt! És on jo he crescut i sempre m’ha acompanyat! Des de fa anys havia desitjat poder combinar els monòlegs amb la ràdio, i ara ho tinc! Estic en un moment molt màgic!
Quin és el moment més surrealista que has viscut?
A la ràdio em passen coses molt còmiques, la veritat. A Construmat em vaig trobar un grup de congressistes borratxos; els pregunto on aniran al vespre i un d’ells em diu en directe: “Anem de putes…!” O trobar-me una discussió entre un independentista i un fatxa a plaça Sant Jaume… Passen coses molt estranyes!
El que passa a la ràdio no està preparat?
Els mitjans de comunicació han deixat de sortir al carrer. I és una llàstima perquè tenim un país ple de gent extraordinària, de gent boja! Al carrer és on passen coses! I per això també m’agrada molt improvisar amb el públic.
És habitual que actuïs en pobles tan petits com Llerona?
Sí! I m’agrada molt més. Faig temporades molt curtes a Barcelona, perquè no m’agrada actuar-hi. A Barcelona la gent ve amb una predisposició molt diferent. En canvi, aquí la gent és molt més agraïda, perquè possiblement és l’única actuació que tenen de comèdia al llarg de l’any. Sento que estic a casa! És el meu rotllo!