Desconeixia l’autora, Yiyun Li, nascuda a la Xina i emigrada als Estats Units per estudiar medicina. Filla d’una mare tirànica, d’infantesa continguda i resilient, Yiyun Li és professora d’escriptura creativa a Princeton i mare de dos nois en Vincent i en James. Dos nois que es van suïcidar, un amb setze anys i l’altre amb dinou.
M’ha meravellat com l’autora es consagra en l’escriptura per trobar les paraules davant d’un dolor armat i destructiu. Yiyun Li s’aferra a les classes de piano, a la jardineria, la lectura i l’escriptura per comprendre els seus fills, per omplir el buit, per no sentir ràbia, per seguir vivint i parlant dels seus fills que ja no hi són físicament, però segueixen existint a la família. M’ha semblat un llibre extraordinari com pocs, feia temps que no em passava aquesta connexió instantània amb un llibre de bellesa extrema malgrat el dolor.
Yiyun Li s’explica i narra els seus fills, la família, l’amistat i el sentiment de pèrdua de dos joves talentosos, amb una sensibilitat única per habitar el món. A la natura les coses simplement creixen és un exercici literari vital, bonic, honest i punyent. No us faci por acostar-vos a aquest text perquè contràriament al que pugueu pensar en sortireu reconfortats i amb una sensació de calma interior.
“A final de l’any passat, vaig plantar mil dos-cents bulbs, que es van sumar als set-cents i cinc-cents de les dues tardors precedents. El verd tendre tot just havia tret el cap entre la neu vella de l’hivern quan el James va morir, i a finals de març els bulbs florien desbocats. A la natura les coses simplement creixen: aquesta frase s’ha convertit en una idea recurrent després de la mort del James. A la natura les coses simplement creixen, fins que els arriba el moment de morir.”
Fe Fernández i Villaret
L’Espolsada Llibres