Comprovem que el món i els homes en concret no aprenem, ni tenim memòria. Es recau en l’afany de domini d’uns sobre els altres i mira que ha portat destrucció en el passat segle i al llarg de la història.
La violència explícita televisada ens vacuna fins a tolerar-la com una part de la vida, amb indiferència, com a les pel·lícules. Segons Sabina Puig, la Pau és absència de violència física, però també estructural i cultural.
Per aquí no som víctimes generalitzades de violència física, però com a tota Europa, hi ha por i s’augmenten pressupostos militars.
Hi ha violència estructural, quan veus el discurs que imposen els poderosos i la política, amb propaganda constant pagada amb diners públics que manquen per resoldre necessitats socials.
Hi ha violència cultural quan s’imposa una visió dominant i monolingüe de l’Estat i la llengua de Catalunya queda minoritzada a la seva pròpia terra.
La pau positiva o absència de les tres violències (física, estructural i cultural) a què fa referència Sabina Puig és evident que no existeix avui, estem en una pau que ella anomena “negativa”, perquè continua amagant aquesta violència subliminal. I té tota la raó.
Ramon Coma Dosrius
Professor jubilat, avi en actiu